Reus acull 33 intervencions arqueològiques en cinc anys

Reus ha acollit fins a 33 intervencions arqueològiques al terme municipal en els darrers cinc anys, de les quals sis s’han localitzat al centre urbà, preferentment dins del Tomb de Ravals. Així ho corrobora a aquest mitjà la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, a través del Departament de Cultura. Aquest passat cap de setmana recollíem les impressions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la demarcació de Tarragona i la d’un arqueòleg experimentat, en cas de trobar restes patrimonialment importants després d’aixecar-se un edifici o ensorrar-ne un. I, ho plantejàvem en haver-hi enguany, almenys un parell de troballes: una al carrer del Vidre i una altra al raval de Jesús.

Aquest cop, hem volgut saber com ho viu un altre dels agents implicats: els promotors o particulars que impulsen les obres. «El problema principal és que la despesa arqueològica l’assumeix el particular o promotor, tot i que és una actuació d’interès general i, per tant, el cost l’hauria d’assumir l’administració pública, i no només el cost econòmic directe –els honoraris dels arqueòlegs– sinó també el temporal –les prospeccions poden aturar l’activitat durant un o dos anys sense cap mena de contraprestació–», esmenta el president a Tarragona de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, Daniel Roig, qui afegeix que sempre han reclamat que hi hagi «una compensació econòmica pública al propietari privat», ja que la situació actual «no és justa ni equilibrada».

Preguntat el també gerent de la promotora Unifamiliar Sant Jordi, per si ells particularment s’han trobat amb restes antigues a analitzar en dur a terme unes obres, expressa que ells a Reus no, però sap de promotors a Tarragona ciutat que sí, que és quelcom «habitual». Malgrat tot, sí que afirma que han hagut de pagat prospeccions preventives abans d’urbanitzar carrers nous.

També preguntat sobre quina seria la fórmula d’entesa amb l’administració pública, contesta: «El Departament de Cultura simplement hauria de pagar la factura dels arqueòlegs i del temps d’aturada». Si fos així, conclou, «llavors tot aniria molt més ràpid, sense retards».

Més pedagogia

El director del COAC a la demarcació de Tarragona, Jordi Romera, va repassar diumenge passat al Diari sobre el tema que ens ocupa, tot dient que l’entesa amb tants agents implicats era d’allò més complexa. «Hi ha molts interessos en joc», confirmava. També anunciava que s’ha de fer «molta pedagogia» i que s’han de respectar les restes, perquè potser «tenen un interès» i l’obra en marxa «s’ha d’aturar per documentar i registrar el que s’hagi trobat».

L’arqueòleg Jaume Massó assenyalava, al seu torn, que «moltes zones de Reus són susceptibles d’acollir troballes» d’interès, que mai s’ha de deixar d’explorar i que s’ha de tenir ben present el protocol si se’n troben, de restes.