Pablo Mazón: «Amb l’àrea metropolitana TIC dinamitzaríem molt l’economia»

El Clúster TIC Catalunya Sud tanca 2024 amb 104 membres que, a nivell nacional, representen més de 2.100 milions d’euros de facturació i prop de 20.000 treballadors. Les empreses TICSud generen pràcticament 500 llocs de feina l’any, per quart any consecutiu, i s’espera que la tendència continuï el 2025. El sector TIC representa el 9% del PIB de Catalunya. El president del clúster, Pablo Mazón, analitza el moment de l’associació coincidint amb el seu desè aniversari.

10 anys del Clúster TIC Catalunya Sud.

Va néixer com a iniciativa publicoprivada de Redessa, amb empresaris reusencs, per posar Reus al mapa tecnològic. El projecte s’ha consolidat i avui té una visió més àmplia. Volem construir l’àrea metropolitana TIC de la Catalunya Sud. Hem aconseguit que l’administració i l’empresa vagin alineades amb les tres T: tecnologia, talent i defensa dels interessos del territori. I que centres d’FP i universitats adaptin els seus plans a les necessitats.

Quins són els reptes més immediats?

Aportar valor al soci: networking, acords amb serveis, participació en projectes on no podria anar sol. També hi ha un gran desequilibri entre oferta i demanda de talent: surten molts menys estudiants de branques tecnològiques dels que es necessiten. Vam fer una enquesta i hi ha prop de 300 vacants obertes a empreses del territori.

Què busca el sector al mercat laboral que no troba?

La Catalunya Sud vol fer coses i no pot anar tan ràpid perquè el teixit empresarial necessita més del que el teixit educatiu genera. I trobem a faltar gent feta en màrqueting digital, gestió de comerç internacional, atenció al client a través de plataformes digitals. La URV gradua uns 50 perfils d’enginyer informàtic l’any mentre l’Observatori de Talent del Clúster ja identifica que les seves empreses esperen contractar-ne uns 100 el 2025. Cal que la Generalitat aporti recursos per engegar més graus.

Quina és la fórmula per retenir el talent?

S’ha d’atacar la base, que és crear-lo aquí. Molta gent se’n va a estudiar a Barcelona, però, després de la Covid, les probabilitats de tenir una feina aquí o allà són iguals. I hi ha una cosa en la qual competim molt bé: la qualitat de vida, estar a 15 minuts de casa, dur els nens a l’escola sense que et costi la meitat del salari, anar a la platja o a la muntanya. Estem veient que moltes persones de 30 o 40 anys volen tornar.

Què suposarà el projecte per transformar el Tecnoparc en el primer districte tecnològic de la demarcació?

Una oportunitat. Tot allò que sumi esforços per potenciar la Catalunya Sud com a regió on la quarta economia és la tecnològica és positiu. Més i tot amb el tramvia.

El clúster estrenarà una co-seu a Móra d’Ebre. Per què?

És necessari abarcar aquelles comarques que històricament no tenen l’ocasió d’arribar a aquest ecosistema tecnològic i que viuen de la nuclear. Estar al COEbreLAB ens apropa a les zones que ens veurien molt llunyans, ens permet conèixer la seva realitat i, si volem que els Fons de Transició Nuclear es canalitzin correctament, a la Generalitat li cal algú que tingui una visió local.

Cap a on voldrien orientar els Fons Nuclears?

S’han d’invertir en allò que dinamitzi l’economia a través de la tecnologia. No en infraestructura de l’ajuntament de torn, sinó en indústries que facin que hi hagi més llocs de feina, per ajudar-les a liderar mitjançant aquesta tecnologia.

Quines oportunitats ofereix el territori perquè les empreses continuïn creixent?

Molt bones comunicacions per terra, mar i aire. També qualitat de vida en gaudi i en despesa, i formació alineada als perfils tecnològics. I l’administració a favor que s’implantin empreses tecnològiques.

M’ha parlat de crear l’àrea metropolitana TIC.

Ens adonem que, a nivell nacional, les ciutats estan tensionades des del punt de vista de costos laborals, costos de vida i recursos com l’habitatge o l’aigua o, per les retencions de trànsit. La Catalunya Sud s’ha caracteritzat sempre per la química, el turisme i l’agroalimentari. Hi pot haver una quarta branca, la tecnològica. I la forma correcta de posar-nos al mapa no és local sinó amb l’àrea metropolitana TIC.

Com seria?

Cada ciutat ha de saber buscar el seu encaix, però totes són conscients que, si impulsem aquesta zona a nivell tecnològic, podem dinamitzar l’economia, promoure un model econòmic que no depèn tant dels cicles ni d’una infraestructura tan gran com pot ser la química. Si es fa a nivell local, no s’assolirà res. Convertir l’àrea metropolitana en un hub tecnològic de referència és un projecte prou important com perquè no quedi en un bluf i ha de ser un objectiu de territori. Estem als inicis, però tindria molt de sentit que la transformació digital, la generació de talent i la dinamització TIC dels sectors es canalitzi a través d’una fundació que visibilitzi els interessos conjunts i on estiguin representades totes les forces econòmiques, institucionals o sectorials que hi tenen cabuda: la universitat, la Diputació, ajuntaments, el clúster i les associacions empresarials que puguin fer això realitat.

En general, Barcelona és inspiració o competència?

Era competència a l’hora de captar talent, però cada cop menys.

El teletreball està en retrocés?

No, ha evolucionat, s’ha adaptat a les diferents realitats de la gent. A la meva empresa, si tinc 40 persones no tinc 40 plans, però sí 20. Al sector tecnològic, impera el model híbrid, entre casa i el lloc de feina.

Quin impacte té la intel·ligència artificial en el sector?

Permet anar més de pressa a qualsevol empresa perquè multiplica els recursos i és una oportunitat per als perfils creatius, però pot menjar-se a qui no aporti valor. És una eina més de treball a disposició per aportar valor a l’empresa.