Pífies, enigmes, jugades de pòquer i mans negres

Vist i sentit. Les alcaldables reusenques han protagonitzat algunes relliscades doloroses i els seus invitats ens han obsequiat amb noves teories històriques

Els debats i mítings electorals dels candidats reusencs ens estan deixant alguns moments estrambòtics, més enllà de les batusses pròpies d’aquestes trobades. Començarem per les pífies més sonades, si més no les que ha pogut presenciar aquest cronista. La primera la va protagonitzar l’alcaldable de la CUP, Mònica Pàmies, al debat a la Sala Santa Llúcia, quan va assegurar que a Reus hi ha 50.000 habitatges buits, per apuntalar la seva tesi sobre la problemàtica de l’accés a l’habitatge a la ciutat. És una xifra sense cap ni peus, perquè a Reus amb prou feines hi ha 50.000 habitatges en total, sumant totes les diferents tipologies i situacions. Com que es tractava de la primera intervenció de la candidata cupaire i la portava preparada, va donar tota la impressió que tenia aquesta dada completament mal entesa. Per acabar-ho d’adobar, Pàmies va atribuir la presidència de l’operadora elèctrica municipal Reus Energia a l’empresari Xavier Martínez, quan el responsable és el regidor i alcaldable d’Ara Reus, Daniel Rubio, que precisament estava assentat al seu costat. Rubio no va desaprofitar l’ocasió de cobrar-se les dues errades de la seva veïna.

L’habitatge i totes les seves derivades–en especial les promeses passades i presents per ampliar la disponibilitat de pisos– han ocupat espai destacat en els diversos debats celebrats fins ara. El resultat més xocant és que qualsevol neòfit en la matèria pot haver arribat a la conclusió que saber si a Reus sobren o falten pisos és tot un enigma.

Badada esportiva

Tornant a les pífies, l’altra de gruixuda va correspondre a l’alcaldable del PSC, Sandra Guaita, que va dir que «si a la majoria del públic assistent li preguntem sobre algun referent femení de l’esport en aquesta ciutat, se’ls acudirà alguna persona vinculada al futbol però no amb altres...». Les exclamacions que immediatament va suscitar la frase entre la concurrència van fer que el moderador li recordés a Guaita el nom de la jugadora de pàdel Ari Sánchez, número 1 del món. Si a la sala hi havia alguna representant del Club Tennis Taula Ganxets, que lluita pels títols en la màxima categoria estatal i disputa competició europea, tampoc li devien entusiasmar les paraules de la candidata socialista.

Les apel·lacions en clau d’humor han estat un recurs absent en els debats que ha pogut seguir aquest cronista. De fet, tampoc hi ha hagut gaires dosis de mala llet. Potser perquè el tarannà personal dels candidats casa poc amb l’agressivitat dialèctica, i potser també perquè el pactòmetre passat i futur invita a evitar l’intercanvi de clatellades. Però l’absència d’acudits no ha impedit alguna riallada entre l’audiència. La més sonora, quan l’alcaldable de Ciutadans, Débora García, va dir que els passejos no tenien ample suficient per encabir les voreres, la calçada de vehicles, el carril bici i el futur tramvia.

Entre les moltes exposicions i les poques rèpliques i contrarèpliques que engresquessin els debats, la jugada de pòquer més agosarada ha sortit de les mans de l’alcaldable de Junts, Teresa Pallarès. En realitat, més que una carta ha estat una làmina el que ha tret Pallarès, amb el gràfic de la forta reducció del deute municipal portada a terme durant els dotze anys de mandat de Pellicer, en contraposició amb l’enorme endeutament deixat pel darrer govern socialista. Em va semblar una aposta arriscada, perquè Pallarès havia estat regidora del PSC en l’inici d’aquella legislatura –va deixar el consistori el 2008–i, per tant, corresponsable de decisions i inversions de l’Ajuntament finançades a compte del deute. Curiosament, cap rival va veure l’oportunitat o va voler –o poder– aprofitar l’avinentesa. Altrament, no tinc cap dubte que Pallarès, la candidata amb més bagatge polític i amb més desimboltura en el cara a cara, tenia preparada una resposta per si arribava el cas.

L’arenga

Per una qüestió de viabilitat numèrica, els debats electorals marginen les candidatures sense representació a l’actual Ajuntament, és a dir, PP, En Comú Podem, Vox, Entre Veïns, Reus en Moviment i Valents. Així les coses, el normal és que no els interessin gaire o els valorin negativament. David Vidal (Reus en Moviment) va qualificar el primer debat de sis alcaldables com un «espectacle de monòlegs», titular amb bon ull periodístic, malgrat la procedència partidista.

Finalment, la palma a l’arenga més desfermada no se l’ha emportat un candidat, sinó un invitat, en aquest cas el president d’ERC, Oriol Junqueras. Al míting celebrat a l’avinguda del Carrilet, al ritme de la Rumba republicana i en la millor tradició d’aquells oradors abrandats en vies d’extinció, Junqueras va salpebrar el discurs amb una teoria segons la qual Reus va perdre el seu pes econòmic i demogràfic com a segona ciutat de Catalunya per culpa «dels de sempre». Unes mans negres, segons elll, només interessades a segrestar el país i repartir-se el botí. Atès que el líder republicà és un reconegut historiador, esperem que quan les seves obligacions polítiques li permetin torni per explicar-nos més acuradament aquesta tesi.