La nova zonificació escolar o el repte del puzle impossible

Una de les mesures dels Ajuntaments amb més transcendència sobre la vida dels seus ciutadans és el model i el mapa de zonificació escolar, perquè influeix directament en l’elecció de centre educatiu i tot el que això comporta quant al present i el futur dels infants i famílies. Com que els criteris i les línies no es poden traçar a satisfacció de tothom, aquesta és una qüestió irresoluble que els polítics han d’intentar gestionar de la millor manera possible, amb l’agreujant que la conjuntura demogràfica actual hi afegeix una inusitada complexitat.

Dimarts passat, a aquestes mateixes planes del Diari, la regidora d’Educació, Pilar López, explicava que l’Ajuntament de Reus ha planejat una nova zonificació escolar d’infantil i primària per al curs 2025-2026. El mapa, que estipula la Generalitat i requereix el seu vistiplau, divideix la ciutat en quatre zones i pretén que les famílies que visquin en cada una trobin dins d’ella una oferta de centres variada i suficient, en la qual hauran de matricular als seus fills i filles.

El sistema passarà així d’un model individualitzat en què l’adscripció de centres optatius s’establia a partir del radi d’influència per a cada domicili, a un model amb quatre zones fixes. El nou sistema l’estrenaran els prop de 800 alumnes que s’incorporaran a les escoles el setembre de 2025, encara que aproximadament la meitat d’aquests són germans d’altres que ja estudien, i per a ells continuarà prevalent el criteri d’ajuntar els germans.

Però l’equació inclou alguns components més, i d’alta complexitat. El primer, el context de reducció continuada de la natalitat que s’ha traduït en la supressió de nombroses línies d’escoles públiques durant els darrers anys. Recordem que la Generalitat justifica el tancament per a corregir una sobreoferta de places que agreuja la segregació escolar, és a dir, la concentració de l’alumnat més vulnerable en determinats col·legis, la qual cosa comporta conseqüències negatives sobre els resultats educatius i la cohesió social.

Com que Reus està entre les ciutats catalanes amb nivells de segregació molt alts –situació que es repeteix a quasi tots els municipis més poblats–, la lluita contra el problema es tradueix, en la pràctica, en el repartiment dels alumnes a matricular amb necessitats educatives especials o vulnerables per la seva condició socioeconòmica en centres diferents dels més afectats per aquest fenomen. Però, sovint, aquesta és una opció que incòmoda tant les famílies que han de portar els fills a escoles diferents de les del seu entorn social habitual, com les dels centres que els han d’integrar.

En aquest sentit, Reus està rebent actualment un flux important de persones immigrades que venen a establir-se a la ciutat. Els seus fills són immediatament escolaritzats en el que s’anomena tècnicament matrícula viva, que també s’intenta distribuir equitativament entre tots els centres d’infantil, primària i secundària per a evitar que es concentrin als col·legis dels barris més receptors de població d’origen estranger.

Des que es va tancar el procés de matriculació per al curs actual, ja han arribat uns tres-cents alumnes nouvinguts que s’han anat incorporant a les aules. No cal dir la complexitat que això afegeix al sistema educatiu.

El debat migratori

Per acabar-ho d’adobar, les controvèrsies sobre mapes i models estan tensades per qüestions alienes a l’ensenyament, com el debat migratori. Segons el darrer baròmetre del CIS, la immigració és ja el primer problema per als espanyols, després d’uns mesos marcats per notícies i polèmiques sobre l’acollida de menors i la immigració irregular.

Ara bé, tot i que el 30,4% dels espanyols assenyalen la immigració com el «principal problema» d’Espanya, quan se’ls pregunta quina és la qüestió que els afecta més en primera persona, el primer lloc el recuperen els problemes econòmics, la sanitat, la qualitat de l’ocupació i l’habitatge.

És interessant observar com el protagonisme de la immigració en el debat públic no es deu a l’arribada de població estrangera, sinó a l’acumulació de notícies relacionades principalment amb la immigració irregular, i el seu trasllat al discurs de diverses formacions polítiques.

I si ens centrem a Catalunya, el 48% de la població considera que hi ha un nombre massa elevat d’immigrants, segons la darrera enquesta sociopolítica del CEO. I gairebé dos de cada tres consultats, a més, comparteixen la idea tergiversada que les persones immigrades reben de l’Estat més del que hi aporten.

Un caldo de cultiu gens propici per a debats com l’educatiu.