La fira, el relat i els ous amb bacó

A Reus, els debats sobre el futur dels mercats i les fires estan inevitablement mediatitzats pel passat, atès el paper determinant d’aquestes activitats en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat. El passat pot ser un llast per a afrontar debats de futur, però també un protector contra impulsos induïts per la perspectiva de la mirada curta.

La fira multisectorial exproReus s’ha convertit en una rara avis en un món firal que ha evolucionat cap a l’especialització. Tot i que des de ja fa temps se sustenta en el sector de l’automoció –enguany hi ha 44 marques presents–, s’ha resistit a perdre el llegat del seu origen com a fira de mostres i conserva una variada oferta d’altres productes.

Tot això s’entén millor quan et trobes amb empreses com Ramon Bergadà Mecanització d’Oficines, que hi ha participat ininterrompudament des de 1966 –de fet, és el degà dels expositors actuals–. O observant que no hi ha discrepàncies polítiques en considerar que el referent d’exproReus no s’ha de perdre.

Però una cosa són les percepcions a escala local i l’altra el seu encaix en un àmbit global per excel·lència com el firal. Per això, va pagar molt la pena escoltar a una persona de referència en el sector com Pau Relat, president de Fira de Barcelona, que dijous passat va ser el convidat a l’obertura d’exproReus i va pronunciar la conferència inaugural.

Fira de Barcelona és la institució que lidera destacadament el mercat firal espanyol i a Europa només té per davant els grans recintes alemanys. I si tenim en compte que des de 2021 també gestiona el Centre de Convencions Internacional de Barcelona i a partir de 2025 dirigirà i explotarà el Circuit de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa d’aquesta infraestructura, el seu president ha de tenir una visió optimista i expansiva quant al mercat mundial de fires, congressos i esdeveniments.

La conclusió més evident del seu discurs és que els negres presagis que planaven sobre el futur del sector, especialment arran de la pandèmia en un escenari d’avenç de la digitalització i retrocés de la presencialitat, semblen esborrats per la realitat.

Si els responsables de firaReus Events –l’ens municipal que gestiona l’activitat de congressos, esdeveniments i fires a la ciutat– volien un relat que reforcés les seves apostes i el seu paper, Pau Relat era la persona adequada, amb perdó pel joc de paraules.

Més enllà de les grans xifres que avalen la funció de les fires com a motor de captació i generació d’activitat a les seves àrees d’influència, l’arenga del president de Fira de Barcelona va definir les línies de treball que continuaran donant valor als certàmens firals: identificar els sectors que seran rellevants per a l’economia productiva d’aquí deu o quinze anys i ajudar al procés de transformació dels actuals. Tot plegat amb la finalitat de crear llegat a llarg termini i captar talent.

Segons Relat, la clau de volta del model és la col·laboració publicoprivada, és a dir, la capacitat d’uns i altres d’anar més enllà i comprometre’s amb els projectes, utilitzant la metàfora dels ous amb béicon: la gallina hi col·labora, el porc s’hi compromet.

Com que a Reus hi ha hagut alguns precedents d’aquest model de compromís –Shirota, Tecnoparc–, que podríem resumir com a molt bones idees que van acabar molt malament per causes diverses, no serà fàcil reprendre el camí.

Fins i tot, veient la foto de família de la inauguració d’exproReus, un pot preguntar-se si la salut de la col·laboració publicoprivada en la governança de firaReus no deu ser millorable. Hi surten 18 persones: 14 regidors de l’Ajuntament, el convidat, el director i els dos representants de la Cambra de Comerç a l’ens.