La cultura de la brevetat arriba al pressupost municipal de Reus

Una de les frases més emprades en qualsevol debat pressupostari és recordar a la concurrència que es tracta de la sessió plenària més important del curs polític, perquè els ingressos i despeses són l’eina fonamental per a gestionar una administració pública i on es materialitza el programa del govern de torn. Per això sobta que l’aprovació inicial del pressupost de l’Ajuntament de Reus i els seus organismes autònoms i empreses municipals pel 2025 es despatxi en noranta minuts, que és el que exactament van durar les intervencions i torns de rèplica del portaveu de l’equip de govern i els dels cinc grups de l’oposició, votació inclosa, al ple del passat divendres.

Sembla que la cultura de la brevetat importada del món digital també s’instal·la en el debat polític. La limitació en l’extensió de les intervencions implica la superficialitat en els posicionaments sobre un tema complex com els comptes de l’Ajuntament. En conseqüència, com passa en altres àmbits de la comunicació, els missatges s’han de simplificar i resumir, tendència que aplicada a les múltiples claus que ofereix un pressupost municipal es pot traduir en un nivell de deliberacions per sota de l’esperable en el ple més important de l’any.

Si a això hi sumem que l’aprovació està garantida per la majoria absoluta de què disposa el govern tripartit PSC-ERC-Ara Reus i que el debat no va donar peu a topades destacables, la funció va resultar més aviat ensopida.

Les amonestacions de Mònica Pàmies (CUP) sobre la protectora de gats o les advertències del PP sobre les productivitats que cobren determinats alts càrrecs tècnics de l’Ajuntament van servir per a trencar la monotonia. El portaveu popular, Sebastià Domènech, va augurar problemes per al consistori relacionats amb aquests plusos de productivitat. Veurem.

Més diners, més personal

I entre les dades aportades per l’oposició, segurament la més cridanera la va difondre Julio Pardo (Vox): la recaptació de l’Ajuntament per multes de circulació ascendeix a 2,3 milions d’euros, un 30% més que l’any anterior. És a dir, una mitjana de 21 euros per reusenc.

El pressupost del Grup Ajuntament pel 2025 puja a 232 milions d’euros. Com el mateix govern s’ha encarregat d’emfatitzar, una de les apostes és la contractació de més personal: 22 llocs de treball destinats a la nova Brigada d’Intervenció Ràpida, deu noves places d’agents de la Guàrdia Urbana, set de treballadores i educadores socials... L’increment de plantilla és símptoma inequívoc que els números van bé al consistori, però també un malson per als molts ciutadans que opinen que tota la rècula d’administracions públiques que han de mantenir amb els seus impostos ja estan prou sobredimensionades.

Des de la perspectiva de l’eficiència, la clau no està a aprimar o engreixar les plantilles de funcionaris, sinó en comptar amb el personal adequat i gestionar bé aquests recursos humans, que, al cap i a la fi, són l’actiu principal amb què compta un Ajuntament per a atendre les demandes de la ciutadania. Per tant, les esmentades contractacions estaran justificades o no en funció de si la Brigada d’Intervenció Ràpida, la Guàrdia Urbana o l’atenció a les emergències socials són capaces de prestar més i millors serveis.

Una altra cosa és el debat sobre si, és sostenible que l’Ajuntament de Reus dediqui el 34,7% del seu pressupost a pagar empleats, dada per a 2025 que no inclou els treballadors i les ràtios corresponents a organismes autònoms i empreses municipals.

En qualsevol cas, aquesta és una aposta ideològica, i el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, no va dubtar a fer-ne bandera per a rebatre les crítiques dels partits de dreta. Amb el mateix argument va defensar l’increment del 20% de les aportacions municipals a entitats socials i famílies o la política de bonificacions fiscals després de la forta pujada d’impostos de l’exercici precedent.

Pel 2025, tot això es finança bàsicament per la pujada d’ingressos fruit de la millora en l’activitat econòmica. Les transferències per cessió de tributs de l’Estat augmenten en vuit milions i la recaptació per impostos i taxes creix en 3,7 milions.

En aquest sentit, Mariluz Caballero (Junts) va advertir que el govern de l’alcaldessa Sandra Guaita no podrà sostenir aquest ritme de creixement de les despeses. Caballero també va fer números sobre el repartiment de les partides de despesa entre els tres partits del govern i, segons el seu rànquing, qui ha guanyat la cursa pressupostària ha estat el PSC, com era previsible, però, sorprenentment, el segon lloc no seria per a ERC, sinó pel soci més petit, Ara Reus.