El terrorista de l’11-S que va venir a Reus, un pres alienat i sense destí

Guantánamo ja només surt molt de tant en tant als mitjans de comunicació. Solament hi queden trenta presos, la majoria sense càrrecs, i el judici contra els cinc acusats de planificar als atemptats de l’11 de setembre de 2001 ja acumula dotze anys de demora i encara va per llarg, perquè l’acusació i les defenses porten cinquanta audiències prejudicials dirimint quines evidències són admissibles.

Els advocats al·leguen que el procés es basa en confessions obtingudes sota tortura i són invàlides. A més, aquestes i altres proves són documents classificats i les defenses necessiten autorització del govern dels Estats Units per accedir-hi.

Els atacs amb avions suïcides es van cobrar 3.000 vides i els presumptes responsables afronten acusacions per crims de guerra que comporten condemnes a mort.

Aquests cinc acusats van ser detinguts entre 2002 i 2003 a Pakistan i van romandre fins a 2006 en presons secretes de la CIA, sotmesos a tècniques d’interrogatori sota tortura i després van ser internats a la base militar de Guantánamo, també en condicions duríssimes.

Ara són persones envellides que arrosseguen les seqüeles físiques i mentals de més de vint anys d’aïllament extrem i maltractaments.

El cas més flagrant és el del iemenita Ramzi bin al Shibh, que fa uns mesos va ser declarat «mentalment incapacitat» pel jutge a conseqüència dels danys cerebrals causats per les tortures. El tribunal va considerar que no estava en condicions d’afrontar un judici amb pena de mort i el seu processament ha estat separat dels altres quatre.

Un dictamen que segurament suposa l’epíleg a la història de la famosa reunió que el juliol de 2001 van mantenir a la Costa Daurada el cap dels pilots suïcides, l’egipci Mohamed Atta, i Bin al Shibh, com a coordinador de la infraestructura de suport i enllaç amb Ossama bin Laden.

Mentre l’egipci va estavellar el seu avió contra la torre nord del World Trade Center de Nova York, el iemenita és avui un pres pertorbat i sense destí, que probablement romandrà així fins al final dels seus dies.

Atta i Bin al Shibh, companys de la cèl·lula d’Al-Qaeda a Hamburg, havien quedat de trobar-se a Madrid per ultimar la planificació, els objectius i les dates dels atemptats, però en ser temporada alta el iemenita no va aconseguir bitllet des d’Alemanya a la capital d’Espanya i va optar per volar d’Hamburg a Reus el 9 de juliol.

Per la seva banda, procedent de Florida, Mohamed Atta va aterrar el dia abans a Madrid i va llogar un cotxe amb què va anar a recollir Bin al Shibh a l’aeroport de Reus. Els dos terroristes van passar una setmana junts entre Salou, Cambrils i Tarragona.

Bin al Shibh va declarar als seus interrogadors que ningú més va participar en la trobada, però els investigadors sospiten que van rebre cobertura d’altres jihadistes residents a Espanya, com la d’un algerià domiciliat a la Pineda que va fugir cap a Afganistan uns dies abans de l’11-S.

En qualsevol cas, Bin al Shibh va tornar a Hamburg el 16 de juliol utilitzant un bitllet comprat a Tarragona per Atta, que es va quedar tres dies més per la zona abans de marxar a Madrid i retornar als Estats Units.

Els dos amics i responsables dels atemptats que canviarien el món menys de dos mesos després es van acomiadar a l’aeroport de Reus sabent que, si l’operació sortia tal com l’havien planejada, no es tornarien a veure.

Les tortures

Ramzi bin al Shibh te avui 52 anys. Segons l’informe facilitat pel seu advocat defensor, David Bruck, els mètodes de tortura que se li van aplicar incloïen privació del son produïda per mantenir-lo a peu dret fins a 72 hores, temperatura freda i polvorització amb aigua, músiques extremadament sorolloses per a períodes sostinguts, llums brillants durant tot el dia i la nit. La tècnica del walling –cops repetits contra una paret de fusta– i sotmetiment a posicions d’estrès dolorós. Ús de mànegues d’aigua per produir sensació ofegant.

Humiliació produïda per nuesa forçada prolongada, denegació d’ús del vàter estant encadenat, ús de bolquers seguit de polvorització amb aigua per «higiene», bufetades facials sobtades i afaitat forçat.

Desorientació per ús de benes als ulls i auriculars durant els freqüents trasllats, ser encaputxat abans, durant i després de les sessions d’interrogatori, incapacitat de mesurar el pas del temps o distingir el dia i la nit i també amenaces de sodomia.

David Bruck denuncia que el tractament es completava amb restricció severa d’aliments i confinament en solitari, que va continuar durant un any i mig després que un psicòleg de la CIA avisés que l’aïllament estava causant-li danys psicològics greus i possiblement irreversibles.

Segons el seu advocat, quan el govern dels Estats Units va transferir Bin al Shibh a Guantánamo per a processar-lo, el personal mèdic de la presó militar va arribar a la conclusió que patia al·lucinacions i deliris paranoics i va aplicar-li un tractament mèdic forçat amb antipsicòtics, que no van millorar el seu estat mental i li van produir greus efectes secundaris adversos.

En aquell moment, i fins avui, el pres creu que és objecte d’un programa d’experimentació humana amb privació extrema del son i atacs físics persistents i inexplicables per mitjans remots. Sofreix aquests atacs en forma de sensacions abruptes i doloroses dins del seu cos a totes les hores del dia i la nit.

El 21 de setembre de 2023, el jutge militar que presideix el cas de l’11-S va acceptar les conclusions d’un grup de tres metges militars nord-americans, segons els quals Ramzi bin al Shibh pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic amb trets psicòtics secundaris i li manca la capacitat mental per a ser jutjat.

L’informe mèdic de 80 pàgines en què es va basar aquesta sentència és inaccessible.