El 112 i la pantomima com a epicentre del debat polític

El telèfon d’emergències 112 és el servei d’atenció de trucades d’urgència a Catalunya, depenent del Departament d’Interior de la Generalitat. Disposa de dos centres interconnectats, un a la Zona Franca de Barcelona i l’altre a Reus, a mig camí de l’autovia que uneix aquesta ciutat amb Tarragona.

La torre del 112 senyoreja sobre un punt estratègic des del qual es pot accedir a infraestructures clau com les autovies T-11 i A-7 i l’autopista AP-7, l’aeroport de Reus, el port de Tarragona i les estacions actual i futura del tren d’alta velocitat. I des d’on es poden atendre amb rapidesa emergències produïdes a les indústries petroquímiques i les centrals nuclears de l’entorn.

Fa més d’un any que el 112 és notícia per les vagues i reivindicacions dels seus treballadors, que pertanyen a l’empresa externa que gestiona el servei i reclamen passar a formar part de la plantilla de la Generalitat, entre altres millores laborals.

I des de fa uns dies, el 112 ha passat a ser motiu de polèmica política per l’acord entre els governs català i espanyol perquè la Policia Nacional i la Guàrdia Civil també s’integrin al servei i rebin directament les alertes, que fins ara era competència exclusiva dels Mossos d’Esquadra.

Es tracta d’una vella reivindicació de les forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, que així podran conèixer en temps real totes les trucades que arriben al 112. Arran de la decisió, Junts, ERC, Comuns i CUP han forçat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a donar explicacions al Parlament dimecres vinent –cal recordar que republicans i comuns són els socis d’investidura del PSC–. Tot i això, el Parlament ha refusat una moció dels partits independentistes sobre «impedir la ingerència de l’Estat al 112», gràcies als vots de socialistes, PP i Vox i l’abstenció dels Comuns.

L’assumpte és una bona mostra de la pantomima que impera en el debat polític català, amb els partits immersos en la recerca de qüestions que els permetin marcar perfil propi enfront dels rivals, encara que sigui a costa de perdre al temps o desdenyar el sentit comú.

Policia Nacional i Guàrdia Civil

Mentre la Policia Nacional i la Guàrdia civil mantinguin competències a Catalunya –ports, aeroports, fronteres, mar, antiterrorisme, immigració il·legal, medi ambient–, compartir informació en temps real sobre les incidències que poden ser competència d’un cos o altre, hauria de redundar en una millor i més ràpida atenció d’alertes i denúncies.

Si alguna cosa pot resultar preocupant des de la perspectiva actual és que s’estigui funcionant sense aquesta interconnexió, sobretot després que l’experiència de la DANA a València ha revelat que, més enllà de la incompetència criminal exhibida pel president Carlos Mazón, una millor coordinació entre administracions hauria permès respondre de manera més diligent a la tragèdia.

Un altre debat és que si els Mossos són la policia integral de Catalunya, és una ineficiència i un sense sentit que no tinguin també el control de ports, aeroports... Però, de moment, això és així.

La pantomima sobre el cas té d’actor principal Junts, que acusa Illa de descatalanitzar i espanyolitzar el 112, quan aquest mateix acord ja el va negociar el govern de Puigdemont amb el PP al govern de Madrid, i el va acceptar –però no es va arribar a aplicar– en una Junta de Seguretat amb Quim Torra de president.

El paper d’ERC també és galdós. Diu que si el PSC no rectifica, la negociació sobre els pressupostos i la legislatura perillen. Una amenaça més pensada per a marcar distàncies amb els socialistes i competir amb Junts que ponderada des del sentit de la realitat i la governabilitat.

El 112 apunta a convertir-se en la pantomima –actitud, posat o capteniment enganyosos, defineix el diccionari– hereva de la del Hard Rock, projecte nonat que casualment se situa a pocs kilòmetres del Centre 112, i que va servir de justificació perquè es rebutgessin els pressupostos i el govern de Pere Aragonès hagués d’avançar les eleccions. Una fita memorable de la política catalana, atès que res sobre el casino de Salou i Vila-seca figurava als pressupostos en qüestió.

L’argumentari d’aquella escenificació va ser un carrusel de disbarats sobre el projecte –Catalunya es convertirà en Las Vegas, i altres perles–, i la conseqüència electoral més cridanera va ser que els partits que els van abanderar, Comuns i CUP, es van quedar sense representació parlamentària a la circumscripció de Tarragona. Tot i la lliçó, el sainet tactista del Hard Rock ha reviscolat, com estem comprovant aquests dies, amb actors capaços d’interpretar un paper i el contrari, cas d’ERC.