Les funeràries privades duen FuneCamp al jutjat i demanen aturar-ne la creació
Mémora, Funeconca i Funerària Pedrola aleguen que es vulnera el principi de lliure competència i afectaria greument les empreses del sector. Àltima també ho ha recorregut
FuneCamp, el projecte de funerària pública supramunicipal impulsat per l’Ajuntament de Reus amb els de Salou, Vila-seca i Constantí arrenca amb polèmica i als tribunals. Tres empreses –Mémora, Funeconca i Funerària Pedrola– han interposat un contenciós administratiu pel que consideren un seguit d’incompliments dels ajuntaments en els acords per a la creació de FuneCamp, que perjudicarien greument a les empreses que també ofereixen aquests serveis. No són les úniques: Áltima també ha iniciat el seu propi litigi. Les empreses demanen que es paralitzi la creació de FuneCamp fins que es resolgui el contenciós.
El recurs de les funeràries, al que ha tingut accés el Diari, posa èmfasi en la presumpta «violació de normes de la competència, sostenibilitat econòmica i procediments administratius adequats», tot alertant que l’aprovació del projecte, sempre segons ells, no compleix amb els requisits establerts per la normativa, incloent el respecte al procés de contractació pública, el respecte de la lliure competència i les exigències de transparència.
Un motiu principal que exposen els demandants és «la infracció del principi de lliure competència, ja que [FuneCamp] acapararia una quota de mercat superior al 90% als quatre municipis implicats», fet que considera incompatible amb un mercat competitiu. El contenciós parla també de «descomptes encoberts» en les tarifes.
Entre d’altres, les empreses consideren que les dades econòmiques estimades pels promotors estan inflades, i qüestionen la sostenibilitat financera de FuneCamp, en considerar que les projeccions econòmiques de la futura empresa pública són irreals o mal calculades. La mateixa memòria del projecte ja situa la nova empresa supramunicipal en pèrdues entre els exercicis 2025 i 2027.
La viabilitat, qüestionada
El recurs afirma que «la planificació de FuneCamp es fa amb una presumpció de quotes de mercat que freguen el monopoli [i que] per a complir-se, se serviran dels avantatges competitius de que gaudeix Serveis Funeraris Reus i Baix Camp [de propietat municipal], tal com ha quedat acreditat pels propis actes i manifestacions d’aquesta [societat] constatats en l’expedient administratiu», en al·lusió a la memòria tècnica aprovada pels ajuntaments.
També considera que FuneCamp «no reuneix ni podrà reunir els requisits legals per ser destinatari d’adjudicacions directes de serveis de cementiri que ocasionalment puguin encarregar-li els municipis autors de la iniciativa», i acusa la futura empresa de limitar l’ús del tanatori a empreses externes, rebent avantatges competitius deslleials i dificultant la competència d’altres operadors. És a dir, FuneCamp no podria ser gestor del cementiri, per atorgar nínxols, per exemple, perquè li mancaria la personalitat jurídica adient.
La demanda detalla que Funecamp «no compleix els requisits per ser considerat un mitjà propi personificat dels quatre ajuntaments, i afegeix que, si no és reconegut com a mitjà propi, no podrà rebre adjudicacions directes dels ajuntaments per a la gestió dels serveis funeraris o de cementiri. «La seva invalidació afectaria greument la viabilitat del model de negoci proposat», afegeix.
Els demandants reclamen que s’estimi la seva demanda i que s’anul·lin els acords impugnats «en tant que compleixen la primera norma de legitimitat, viabilitat i legalitat de la iniciativa pública: el respecte i el desenvolupament de l’activitat en el marc de la lliure competència».