La reina del pòquer és de Reus

Parla de «taurons» i de «faroleros», diu que no va forta si no està prou segura i segueix una premissa: «Per agafar una bona jugada, cal perdre molts cops». Rosa Tous (Reus, 1930) és, als 94 anys, la reina del pòquer. «Em fa feliç i em manté les neurones actives», comenta.

Va aprendre a jugar dues dècades enrere, mirant-se «els programes de la tele» que, «a la una o les dues de la matinada, explicaven què era una escala, una parella, un full...». I va fer el salt al Casino de Marbella, on va coincidir amb Bárbara Rey o Lola Flores i on encara ara li agrada reservar-se el seient sis, davant del crupier.

No li ha anat gens malament: «Les dues o tres primeres vegades, no vaig guanyar. Avui, acumulo 48 trofeus». Acaba de publicar l’autobiografia All in. La resiliente vida de Rosa Tous, amb la col·laboració de Michel Bibin i Roberto J. Oltra, apadrinada per José Manuel Parada.

«La clau és gestionar les cartes»

L’àvia del pòquer és Lleó, duu ulleres de sol –«sobretot, per la fotofòbia»– i recorda que, al principi, tothom volia estar a la seva taula, però fa temps van adonar-se que no és «precisament fàcil». Comparteix les claus de l’èxit: «Un bon jugador de pòquer ha de tenir psicologia i saber gestionar les cartes, perquè no tot depèn de si són bones o dolentes. Potser cal posar més diners al principi o és millor no fer-ho».

Amb tot, en els últims temps, Tous, instal·lada a la ciutat malaguenya, no va tan sovint al casino perquè «no hi ha massa tornejos, sinó cash».

All in fa referència al pòquer, és l’aposta màxima; però és també el relat d’una vida dura i fascinant, carregada d’anècdotes. Tous l’ha volgut escriure perquè «tothom parla sobre la Guerra Civil, però gairebé no queda ningú que l’hagi viscut i diuen ximpleries». «La meva idea ha estat explicar què va passar d’un costat i de l’altre. A 34 familiars els van matar», afirma.

Parla de la que va ser casa seva, al carrer de les Carnisseries Velles, del so de les campanes de la Prioral o de la seva única joguina –llavors, tenia sis anys–, «una cuineta que va acabar destrossada». Narra episodis colpidors: «El meu pare va passar dies amagat en un nínxol d’un cementiri, sortint a les nits per procurar-se menjar». I defineix aquella com una època de «molta por i molta fam» i sense «cap moment bo».

Després, la família va comprar un hotel a Salou, entre la platja de Ponent i el port, La Terraza. Tous feia el trajecte fins a Reus al Carrilet per comprar gènere per a l’establiment i hi tornava amb la barca.

Va viure a Londres i a Madrid. Va casar-se amb un home que ja tenia dona i que la va maltractar, va poder desfer el matrimoni i va trobar l’amor veritable amb Michel Bibin: ell treballava amb Félix Rodríguez de la Fuente i va ser per pura casualitat que no anés a bord de l’avioneta on va morir el naturalista.

Una dona pionera

Tous volia estudiar medicina, però va acabar sent una de les primeres dones procuradores d’Espanya i també agent de la propietat immobiliària i administradora de finques. Va llogar el primer pis, un àtic, a Julio Iglesias i Isabel Preysler, el 1971. «Ella va trucar diversos cops demanant ajuda per obrir el gas perquè no sabia, era jove. Més tard, es va fer famosa i van marxar», detalla la reina del pòquer.

Waldo de los Ríos, Buero Vallejo o Chicho Ibáñez Serrador són noms a la seva autobiografia.

En la quotidianitat de Marbella, Tous encara ha fet lloc a algun souvenir gastronòmic de la terra: «De tant en tant trobo per aquí calçots i els preparo amb botifarra i romesco».

«El pòquer s’assembla a la vida. Gairebé mai et surten les cartes que vols. Llavors, has d’acceptar-les, per molt dolentes que siguin, i jugar amb el que toca. No queda més. La part bona és que, així i tot, pots guanyar. (...) I crec, després de 94 anys, que he sabut jugar bé les meves cartes», conclou All in.