La «necessitat vital» de viure el ball de Carnaval a Reus en temps convulsos
Carrutxa de Reus presenta una exposició sobre la festivitat prohibida durant el franquisme i es podrà anar a veure fins al 10 de març a la seu de l’entitat
El Centre de documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa de Reus estrena l’exposició La festa amagada. El Carnaval durant el franquisme, que serà a la seu de l’entitat fins al 10 de març, de les 17 a les 20 hores.
La mostra complementa les activitats de Carrutxa dedicades a la postguerra. L’objectiu, en paraules de l’etnòleg Salvador Palomar, és mostrar un aspecte concret de la vida quotidiana, el festiu: «Amb una vintena de fotografies antigues, exposem que, malgrat les restriccions d’una moral repressiva que imposava el nacionalcatolicisme, el Carnaval ho va superar, la festa no va desaparèixer, i ho va fer per la necessitat vital de la gent, sobretot dels joves, que volien relacionar-se i festejar». El ball «era un element de relació».
El Carnaval va tornar al carrer l’any 1978, però el govern franquista va prohibir-lo el 1937, «en plena guerra», amb l’argument que «la gent no podia celebrar res en un moment així». La prohibició es fixava en els «balls que recordaven el Carnaval» i la norma es va anar repetint el «1939, 1940 i 1941, fins a finals de la dècada del 1950». Pel diari de l’època, «sabem que hi va haver pobles en què multaven gent per disfressar-se». A la segona meitat dels anys 40, «trobem manifestacions festives, encapçalades per diverses societats, que comencen a fer balls de disfresses sense màscara, i es nota qui jugava amb avantatge; hi havia entitats que, en representar sectors afins al règim, eren les primeres en recuperar el Carnaval».
Amb el temps, va haver-hi diversos relaxaments de la norma, «inevitablement». «A finals dels anys 40 i sobretot als 50, es van deixar dur vestits regionals i d’època. Tot plegat, formava part d’un procés», esmenta Palomar.
Els carnavals organitzats d’amagat
El més «complex» a l’hora de muntar l’exposició, «ha estat esbrinar com eren els Carnavals organitzats d’amagat». «Sabem per fonts orals que es muntaven balls en les ja desaparegudes Fonda Vella, Fonda Nacional, l’antic Cinema Monumental ja en desús i cases particulars. Molts s’esforçaven per lluir vestits antics, que reaprofitaven, i obraven sempre amb molta cura i discreció, sense mostrar cap disfressa al carrer», detalla el també integrant de Carrutxa. Hi haurà una xerrada sobre l’exposició el proper dimecres 15 de febrer a Carrutxa.