L’esport és també dels nens i joves amb condició autista

«La condició autista és molt invisible», comenta Mònica Bellido, presidenta de l’Associació Supera’t Reus, de persones amb trastorn de l’espectre autista i les seves famílies. Ho és tant que sovint queden exclosos, sense tenir cabuda ni a activitats ordinàries ni a les adaptades perquè, com recorda Bellido, autisme no implica discapacitat. I si fer-se un lloc en el dia a dia és difícil, poder gaudir d’una extraescolar és pràcticament impossible, «i ells també tenen dret de gaudir del dibuix, de l’esport... com tots els nens», exclama Sandra Linaje, mare de l’Eudald, de 13 anys i amb autisme no verbal.

Per donar resposta a aquesta necessitat, el Club Natació Reus Ploms va iniciar un casal adaptat per a nens, nenes i joves amb condició autista. Una iniciativa que es va engegar l’estiu del 2019, amb el suport de l’Ajuntament, i que s’ha acabat consolidant durant el curs escolar amb el Supera’t Tot l’Any. El projecte està organitzat conjuntament amb l’Associació Supera’t.

Cada setmana participen entre 25 i 30 usuaris a les activitats, que són multiesportives i es desenvolupen a les instal·lacions del CN Reus Ploms. «És un espai on es treballen habilitats socials, comunicatives, motrius, creen vincles d’amistat i aprenen a gestionar emocions com la frustració», recalca Bellido, que resumeix: «És un casal terapèutic». A més, s’entrellaça amb una vessant cultural, on s’inclou el Superadrac. Un element festiu inclusiu estrenat l’any passat en el marc de la Festa Major de Misericòrdia.

A nivell esportiu, un entrenament adaptat es diferencia d’un d’ordinari «per la ràtio de monitors», explica el director esportiu del CN Reus Ploms, Daniel Breva, que ha de ser més elevada. D’altra banda, els monitors són conscienciats de les necessitats de les persones amb condició autista, abans d’iniciar les activitats, exposa Breva. Una petita formació específica amb la psicòloga de referència de l’associació. Tot plegat fa que aquests infants i joves puguin practicar esport de forma lúdica, amb unes activitats adaptades, «però que són el més normalitzades possible», subratlla Bellido. L’equip de treball està integrat per psicòlogues, persones amb experiència en aquest camp i monitors i monitores formats.

La iniciativa és molt ben valorada per part de les famílies, ja que en general es troben que les opcions per fer extraescolars «són nul·les», diu Sandra Linaje. En el cas del seu fill Eudald, li encanta l’escalada, «però hi ha molt de desconeixement de com actuar i comunicar-se. Falten recursos», lamenta Linaje que, a més, reconeix que el cas de l’Eudald és especialment complicat. No parla i per comunicar-se utilitza pictogrames. Abans que sorgís la iniciativa del CN Reus Ploms, havia intentat apuntar el seu fill a extraescolars, «però sempre hi havia negatives».

Des d’aquell estiu del 2019 han passat ja sis anys i la iniciativa, que va començar com un casal d’estiu, està més que consolidada. Tal com recorda Daniel Breva, van ser les mateixes famílies que van proposar seguir amb les activitats durant el curs escolar. Unes activitats que són inclusives, obertes a tothom.