L’equip d’arquitectes de la restauració del Teatre Fortuny cedeixen els plànols originals a la ciutadania
Són un total de 227 documents grafiats íntegrament a mà, en unes obres de rehabilitació que es van dur a terme entre el 1981 i el 1988
L’equip d’arquitectes que va impulsar la restauració del Teatre Fortuny, entre el 1981 i el 1988, ha signat aquest matí el contracte de donació dels plànols originals. Es tracta d’un total de 227 documents, corresponents a una de les últimes grans obres grafiades íntegrament a mà. Els plànols quedaran dipositats a l’Arxiu Municipal i estaran a disposició de la ciutadania.
L’any 1981, Carles Espinós Olivé, Josep Huguet Monné, Antoni Pinyol Cort i Lluís M. Serra Solé, qui no ha pogut assistir a l’acte, van elaborar un informe en què acreditaven l’estat de deteriorament del Teatre Fortuny. El president del Círcol aleshores, Pepe Grau, va impulsar la creació del Consorci del Teatre Fortuny, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, per poder dur a terme les obres de rehabilitació.
«L’informe va ser tan demolidor que el teatre es va clausurar i vam iniciar el projecte», ha explicat Espinós. «Em meravello de com vam ser d’agosarats en aquell temps i de la confiança que van dipositar en nosaltres, tot i la nostra joventut», ha afegit. Per la seva banda, Pinyol ha manifestat que, com a equip d’arquitectes, sentien el «deute moral» d’apropar el projecte a la ciutadania
L’acte també ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, qui ha subratllat el valor d’aquest llegat documental així com per comptar amb uns plànols originals que normalment es dipositen a la Seu del Col·legi d’Arquitectes.
A mode anecdòtic, Huguet ha recordat que, davant la impossibilitat de tallar l’accés ciutadà a la plaça de Prim, les excavadores hi accedien a partir de les 23 h i treballaven tota la nit fins a les 7 del matí. En aquest sentit, Guaita ha destacat la recuperació històrica d’un dels espais «més icònics de la ciutat» en l’àmbit cultural, posant en valor la col·laboració entre la societat civil, el teixit empresarial i l’administració per treballar «per Reus» en una mateixa direcció, fet que va permetre que el projecte fos una realitat.