Familiars i usuaris de la residència de Reus volen que la reforma es faci sense que els traslladin

La Paquita Besora viu a la residència de gent gran de Reus des de fa poc més d’un any. En aquest temps ha trobat en aquest equipament una llar i una família. «Hi ha gent que està en aquest centre des de fa més de 20 anys. Aquí se’ls hi ha mort la dona, el marit o els germans», ha apuntat Besora. Al centre, diu, la solitud es comparteix i se supleix amb les relacions establertes amb la resta d’usuaris i treballadors. Per això, la resident considera que moure la gent gran a diferents centres seria «com matar-los». De fet, l’anunci del tancament i el trasllat «s’està vivint amb molts nervis, perquè ningú sap que passarà». Juntament amb els familiars, continuen insistint al Govern que executi les obres «sense fer-los fora de casa».

Quan el passat 27 d’octubre, després de la visita del secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, es va anunciar el tancament de la residència de gent gran de Reus, Paquita Besora va ser una de les usuàries que es va començar a buscar un nou centre on viure. De fet, ella explica que en aquella primera reunió, des del departament, ja els van facilitar un llistat d’altres equipaments que hi ha a la ciutat on podien anar.

Per a Besora, les altres residències de Reus «no es poden comparar amb aquesta» i els preus no tenen res a veure. La usuària assegura que en un altre centre haurien de pagar prop de 3.000 euros per tenir les mateixes condicions que a l’equipament públic. «Em van dir que les habitacions eren compartides entre dues o tres persones i que, si estava de sort, podia tenir un lavabo compartit entre totes les habitacions adjacents», ha denunciat Besora. Actualment, ella disposa d’una habitació amb bany per a ella sola.

«He estat en altres residències. Una vegada un home que no coneixia va entrar al lavabo a afaitar-se mentre jo era a dins», ha posat com a exemple del que no vol tornar a viure. «Això és el més humiliant que et pots trobar a la vida», ha afegit. Per aquest motiu, Besora entén i no se sorprèn que després d’estudiar les possibles alternatives, els usuaris i usuàries no vulguin marxar de la residència pública de gent gran de Reus. «Ja ho han mirat, però veuen que és pitjor», insisteix.

Lluitar en bloc

Besora, com els altres usuaris i familiars exigeixen a la Generalitat que trobi la manera de fer la reforma sense fer cap trasllat, encara que sigui provisional. No entenen que els «facin fora de casa» perquè argumenten que «l’equipament no està tan malament». Per continuar lluitant per aquesta possibilitat, els familiars i usuaris, des de fa unes setmanes, s’han organitzat per pressionar unit i «en bloc» el Govern.

«Ho han fet molt malament», ha afirmat Tarsicio Ros, marit d’una usuària de la residència i un dels portaveus del conjunt de familiars i usuaris del centre. Ros ha defensat que la Generalitat hauria de prioritzar el benestar dels residents i prendre les decisions amb les famílies «en compte de «tirar al carrer totes les persones que viuen» al centre reusenc. «No ho podem consentir», ha declarat.

Mobilitzacions i accions legals

L’agrupació estudia fins i tot emprendre accions legals, i fins i tot fer una tancada al centre, perquè asseguren que diversos arquitectes han certificat i confirmat que l’immoble no té deficiències estructurals, contràriament al que diu l’informe tècnic de Drets Socials. Davant d’aquesta situació, familiars i usuaris exigeixen a la Generalitat «un informe tècnic real» que justifiqui què cal fer i els motius que obliguen a traslladar els residents i desallotjar l’immoble. De fet, Ros ha recordat que l’any 1991 es van fer obres a l’equipament amb els usuaris a dins. «Per què ara no es pot fer», qüestiona.

Segons Joan Vendrell, un altre dels portaveus dels familiars i usuaris del centre, hi ha plantes buides que es poden habilitar per acollir els avis mentre es fan obres en les altres zones, «com s’ha fet en altres residències», en referència la residència Mare de Déu de la Mercè de Tarragona. «Una residència pública no es pot tancar perquè sí. Hi ha d’haver motius molt greus», ha recriminat Vendrell, tot i que el departament insisteix que ho són perquè s’ha de resoldre «problemes detectats de legionel·losi, risc d’incendi i risc estructural», així com el compliment «de la normativa d’accessibilitat» i amb la distribució d’espais per a una residència «del segle XXI».

Sols i abandonats

Joan Vendrell tem que el Govern no els està explicant tota la veritat. «No veure les coses clares fa que estiguem indignats», ha subratllat. «Ens sentim sols i abandonats», ha dit. Els familiars i els usuaris mantenen l’esperança que la Generalitat faci un pas enrere i que finalment no executi el trasllat que ha anunciat que començarà la segona quinzena de gener i s’anirà fent de manera gradual, d’acord amb les preferències dels familiars.

La proposta de l’agrupació és que si s’ha de fer el trasllat, que el facin «en bloc», amb tots els treballadors i usuaris a un mateix centre. «La màxima preocupació que tenim és que no es trenquin els vincles», ha apuntat Vendrell, com també ha demanat Antònia Romero, mare d’una resident. «És casa seva», ha reivindicat. «Si marxen d’aquí, ho perdrem tot».