Familiars de residents de l’ICASS: «M’agradaria que la meva germana pogués arribar a veure l’ICASS obert»

Cinc mesos després que la Generalitat desallotgés i reubiqués els darrers usuaris que quedaven a la residència de gent gran ICASS, de l’avinguda Segle XX de Reus, familiars d’aquests mantenen el contacte per saber com es troben tots i com va l’adaptació a les noves residències: a la d’Horts de Miró en el cas dels destinats a Reus i a La Mercè, en el cas dels dirigits a Tarragona. Al cap i a la fi, asseguren diverses famílies al Diari, «som una gran família».

A tall de recordatori, en tancar-se l’equipament públic aquest passat juliol –en el qual està previst que aculli treballs de rehabilitació en «uns quatre anys», segons Drets Socials de la Generalitat– diversos parents dels residents van agrupar-se en plataforma per fiscalitzar que la residència reobri seguint sent 100% pública, un «punt prioritari» per a les famílies.

L’Ajuntament «informarà de tot»

«A principis de mes vam reunir-nos amb la regidora de Serveis a les Persons i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, per tal de fer-li saber que som aquí, pendents de com avança el tema del projecte i les obres, i ens va assegurar que, tot i no ser competents en el tema, trobaria un espai perquè ens reuníssim com a plataforma i que cada tres o quatre mesos ens informaria dels possibles avançaments; s’hi va comprometre», informa el portaveu de les famílies, Tarso Ros, qui també havia anunciat a aquest mitjà al novembre que recollien signatures per si un cas, una tasca que ha quedat parada. «L’hem aturada, perquè entenem que tenim aquesta porta oberta amb la regidora, a veure com va tot».

En una trobada recent per part de familiars de residents, molts d’ells conversen sobre com està sent l’experiència a les noves residències. Un dels casos exposats és el que resum Bernardina Marina, qui té a la seva germana a La Mercè de Tarragona: «Vam ser dels últims en deixar l’ICASS i el canvi ha estat complex, començant per la logística que hem hagut de muntar ara; anant en cotxe de Reus a Tarragona i invertint temps en poder aparcar sense èxit; tot això, ens complica una mica tot». Marina també destaca que, a l’esmentada residència, «falta personal; els treballadors, dels quals no en tinc cap queixa, fan el que poden i més, però amb tantíssima gent i, a més, depenent, no arriben». I conclou: «M’agradaria que la meva germana, Carmen, pogués arribar a veure l’ICASS obert, a molts de nosaltres ens agradaria».

Teresa Roig, qui té la mare a la residència Horts de Miró, està d’acord amb Marina i afegeix: «El que va suposar per a la família deixar la residència de l’avinguda Segle XX va ser com un dol i ara, a Horts de Miró, veiem que manquen treballadors, i més per la quantiat d’usuaris que hi ha –afegint, quan hi és, la gent del centre de dia– i sap greu, perquè els que són menys actius, sovint, els deixen aparcats en un racó».

Per la seva banda, Josep Anton Soler i Mas i Magda Pont, familiars de resident (essent ella germana d’aquest), en Pere Ramon, expliquen que tot el canvi fet cap a Tarragona, en aquest cas, «va ser un xoc, perquè feia 17 anys que en Pere Ramon era a la residència ICASS, era dels veterans, i allà tot era familiaritat, era gairebé com a casa». En arribar a Tarragona, completen, «es va desubicar». Soler i Mas diu, al seu torn, que a banda de mancar mans per tenir cura dels usuaris, «nosaltres hem trobat a faltar l’assistència religiosa que abans el meu cunyat tenia». També carrega contra la gestió feta en el seu dia, quan es va comunicar que els desallotjarien: «Els llavors secretari general del departament de Drets Socials, Oriol Amorós, conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i directora general de Provisió de Serveis, Rosa Maria Pons, van venir amb el cor a la mà dient que s’havia d’enderrocar i després van desdir-se, l’assumpte es va gestionar amb mentida rere mentida i nosaltres ens vam indignar molt, i més amb gent gran pel mig, no van tenir humanitat».

«A les residències, manca gent»

Altres parents de resident són Josep Mª Descarrega Roig, qui té el seu cunyat a Horts de Miró, i Enriqueta Mariné Ferraté, qui té a la seva mare també allà. Tots dos qüestionen la pressa en què es van desallotjar els residents: «Per què en tenien tanta, si fins que no es redacti el projecte ni s’executi res, l’ICASS serà tancat? Tot aquest temps la gent gran podria haver-se quedat allà encara i evitar, així, tant de canvi; que quan es produeixen amb gent gran i afectada per alguna qüestió de salut és encara més sensible».

Un altre tema que assenyala Mariné és la importància que els treballadors de les residències «tinguin vocació»: «Els residents que van arribar de l’ICASS són a la segona planta d’aquesta residència de Reus i trobem que els treballadors no arriben a tot, que han de ser polivalents, hi ha molta rotació i, potser, no tots estan del tot qualificats en algunes pràctiques; no vull ofrendre ningú, però hi ha cops que pensem que és així». Això, a l’ICASS, «no passava, hi havia un personal assignat a cada planta», valoren tots dos.

Mariné i Descarrega fan valer, d’altra banda, el fet que es realitzés una mediació entre Generalitat i famílies, en haver-hi diverses que no volien deixar la residència i que lluitaven per quedar-s’hi mentre es feien les obres. «Hi havia antecedents a altres llocs i, per tant, es podia fer. Creiem que, que un òrgan extern generés documents d’aquest assumpte, és positiu, reflecteix tot allò que vam defensar; a l’hora de la veritat, però, vam sentir-nos molt sols», insisteix Mariné.

També familiar, Tarso Ros, qui recentment ha perdut la seva dona, que va ser resident a l’ICASS. «En els 74 dies que va ser a la residència Horts de Miró, vam haver d’estar molt a sobre, conforme tot el que es fes es realitzés com cal. Sovint trobàvem la situació caòtica; durant un parell de setmanes ens va mancar infermera, per exemple», detalla Ros.

Sobre la quantitat de treballadors a Horts de Miró, fonts municipals assenyalen que «som per sobre de la ràtio que marca la Generalitat i, per tant, no tenim poc personal».