Falset es vesteix de finals del segle XIX per celebrar l’Encamisada

L’Encamisada de Falset ha tornat a mostrar el seu poder de convocatòria, amb una seixantena de cavalleries i centenars de falsetans i falsetanes desfilant pels carrers del municipi vestits del típic català de finals del segle XIX. Ells, amb camisa blanca, jupetí (armilla de pagès), faixa, pantalons foscos i barretina vermella o morada. Elles, amb vestits, mitges blanques, els cabells recollits amb gandalla. I, sobretot, que no hi faltessin les espardenyes.

Després del pregó del dissabte al vespre, aquest diumenge, 21 de gener, Falset ha donat pas al dia fort de la festa. Totes les cavalleries i participants s’han reunit a les 11 del matí davant del Celler, per donar pas a la desfilada pels carrers fins a l’església.

«Hi participa tot el poble», explicava just abans d’iniciar la marxa Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans, organitzadors de la festa. Es mostrava especialment satisfet que, enguany, la participació hagi sigut una mica superior respecte l’any anterior. «Tenim 60 cavalleries, entre carros i cavalls», detallava. Més concretament, una desena d’equins eren de munta i els 50 restants anaven amb carro, «i en cada un hi van una desena o una quinzena de persones».

Entre els participants hi havia la Katia que, segons explicava, «hi surto de sempre, des que vaig arribar al poble». Estava al costat d’un carro ple de nens i nenes, entre els quals, la seva filla, de 6 anys. «Ho fem amb els amics de classe», explicava. En el seu cas, lloguen el carro i el cavall «perquè cap de nosaltres en té, però altres grups tenen el seu propi». Tan ella com els infants anaven tots vestits d’època, tal com marca l’organització: «Només hi ha una condició per participar: vestir-se de finals del segle XIX», recordava Anton Vidal. En el cas de la Katia, ella portava un vestit fet a mida. La seva filla «en porta un que era d’una cosina», i és que, sobretot els més petits, es passen la vestimenta a mesura que es van fent grans.

Vora les 11.15 h, tot el seguici s’ha posat en marxa, amb la presència de l’alcalde, Carlos Brull, vestit d’època; acompanyat de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; i el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré. La comitiva ha enfilat pel carrer de Miquel Barceló i avinguda de Catalunya, girant per Francesc Puig i Bes i fins arribar a l’església de Santa Maria.

Fora a la plaça, quedaven aparcats carros i cavalls i, a l’interior del temple, es donava pas a la Missa Major, per primer cop presidida per un arquebisbe de Tarragona i, en aquest cas, per Mn. Joan Planellas. «És un gran plaer i goig estar aquí amb vosaltres», ha començat dient l’arquebisbe. Després de passar quasi tota la setmana a la vila i entorn «he pogut veure la vostra il·lusió en els preparatius d’aquesta diada». Una festa que «uneix a tot el poble» i ha desitjat que «tant de bo sigueu capaços de transmetre a les següents generacions». Tant Mn. Planellas com la consellera de Cultura han estat obsequiats, per part del Centre d’Estudis Falsetans, amb un llibre del poeta falsetà Salvador Estrem, del qual es compleixen 130 anys del seu naixement.

L’església era plena de gom a gom, expectant per veure ballar la Jota de Falset a l’altar, amb quatre parelles de balladors. Un altre dels moments àlgids ha arribat just després de la missa, quan s’ha fet la venta dels centenars de panets beneïts, a fora la plaça. Les mans s’allargaven demanant un o dos panets, mentre que d’altres anaven a desenes i ja portaven una bossa preparada per carregar-los. A aquella hora, molts ja eren a la plaça de la Quartera fent el vermut, però l’Encamisada encara ha seguit amb una desfilada pels carrers de la vila.

L’Encamisada va lligada a la festivitat de Sant Antoni, però també rememora una llegenda que es remunta a la Guerra del Francès. Segons la tradició, els falsetans van aprofitar una nit de boira per vestir-se de blanc, passar inadvertits i alliberar-se del setge.

La festa, declarada d’Interès Nacional, se’n té constància des de 1868, segons relata Anton Vidal. I si encara perdura tan viva és perquè «hi pot participar tothom».