Els plànols de tela blava i les seves còpies «vives», a l’Arxiu de Reus

L’Arxiu Municipal de Reus custodia, restaura i preserva uns plànols d’allò més antics, d’entre els anys 20 i 30 aproximadament, amb «un gran valor» patrimonial. Tal com descriu la directora de l’equipament, Elisenda Cristià, són de «paper tela, una d’emmidonada i setinada per dibuixar a sobre». Tot i això, i amb l’objectiu de preservar-los anys enrere, d’aquests se’n van fer unes còpies de paper, que també són a l’Arxiu, i que sí que podien intervenir-se sovint, eren uns plànols «vius, es modificaven en fer-ho carrers i propietats».

«Els plànols originals, però, són d’una tonalitat blava, i tot aquest conjunt esmentat (que inclou en les dues versions plànols generals de Reus dividits en 105 quadrants i, per separat, aquests quadrants, làmines d’1x1 metre), ens va arribar a l’Arxiu quan vam ingressar un altre plànol, l’immens de l’arquitecte municipal Pere Caselles (1893), el qual vam presentar restaurat fa un temps», recorda Cristià.

Com aporta el delineant Josep Maria Martorell, per la seva banda, en ser d’un to blavós, els anomenen «els mapes de tela blava»: «Són d’un material molt resistent que gairebé no es fa malbé». I, per treballar habitualment, podent fins i tot esborrar dades del plànol, es «van fer aquelles còpies que deia l’Elisenda, pels volts dels 40, a la postguerra, i que eren com de cartró».

Els mapes de tela blava no són gaire coneguts, perquè «no es feien servir gaire». S’utilitzaven, això sí, «per saber qui era el propietari antic d’una finca», assenyala Martorell, ja que, als mapes -tant en els blaus com en les seves còpies- s’indica qui era el propietari d’un solar o immoble de l’època. «Per tant, si a les còpies, hi deia qui n’era l’actual, es podia recórrer, també, als mapes de tela blava per consultar l’antic», resumeix Martorell, qui a simple vista i, en qualitat de delineant, descriu els plànols com a una «gran feina i de molta precisió».

Entre altres dades que mostren els plànols, hi ha la mida de les façanes de cada edifici, tret que, quan Martorell treballava, diu, «ens era molt útil, ja que, potser, les còpies havien estat retocades i s’havia esborrat alguna informació».