Els germans Sistaré de Reus: «Transformar el blat en pa, això és ser forner»

Xavier i Tomàs Pàmies Sistaré, la cinquena generació del Forn Sistaré, han aconseguit omplir la sala d’actes del Centre d’Amics de Reus, aquest dimecres, 11 de desmbre, al vespre. L’entitat organitzava una nova edició del cicle Made in Reus, iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Reus i, aquest dimecres, era el torn d’un dels forns més antics i emblemàtics de la ciutat, en un acte conduït per Josep Baiges. «El forn no és nostre, és de la ciutat. No és una cosa física, sinó un tot», exposaven els germans Pàmies, que viuen la professió amb molta passió.

Com subratllava el Xavier, «el forner no pensa amb el pa, sinó amb el gra de blat i com d’aquí som capaços de generar vida. Transformar el blat en pa. Això és ser forner». Una passió que, a més, ha passat de generació en generació, al llarg de més d’un segle i, a dia d’avui, ja hi està treballant també la sisena generació, amb el fill del Xavier, al capdavant de Zero Gluten ADN Sistaré, obert al Mercat Central fa any i mig.

L’èxit d’aquest relleu generacional és incert, «potser per tota una sèrie d’accidents», comentaven els germans, que afegien: «Potser estava predestinat que fóssim forners?». Tot va començar amb el besavi del Xavier i el Tomàs (ja forner) que, de la Secuita, va fer a Reus el viatge de noces. A la ciutat, un oncle tenia un forn al carrer Ample (l’actual), i aquest li va acabar traspassant per 15 duros de plata i els besavis s’estableixen a Reus, el 1910.

En les següents generacions també s’han donat tota una sèrie de fets i casualitats. Per exemple, es dona el cas que l’avi del Xavier i el Tomàs, amb la irrupció de la guerra civil, va ser escollit com a responsable del forn militar del front republicà. Anys més tard, el pare dels dos forners –en Tomàs– quan va anar a la mili, va fer de forner i després també va haver de fer la mateixa feina a la Guerra d’Ifni. La mateixa ‘sort’ van córrer els seus dos fills: en Xavier va estar de responsable de la fleca militar quan va fer la mili a Canàries; i el seu germà Tomàs, responsable del pa quan va fer el servei militar a l’aviació. «Generació rere generació hem anat seguint aquests passos, transmetent-nos aquesta passió», exposaven.

Reivindicant l’artesà

El Forn Sistaré s’ha expandit més enllà del forn del carrer Ample, el de tota la vida. Ha arribat a altres punts de Reus, a Tarragona i, més recentment, a Cambrils. I sempre amb un objectiu clar: reivindicar allò artesà. Com recordaven ahir els germans Pàmies, amb la crisi del 2008, quan també hi va haver certa crisi del sector, amb una forta proliferació del pa industrialitzat, «vam decidir tornar-nos ‘ultraartesans’». De fet, a l’obrador tenen poca maquinària, «quasi tot ho treballem amb les mans».

De fora, sembla que tot ha estat fàcil per al Forn Sistaré, «però hi ha hagut també molts accidents», deia el Xavier. Moments difícils. Però com afegia en Tomàs: «Dels errors se n’aprèn». Aquest dimecres, entre el públic, hi havia en Tomàs i la Carmeta, la quarta generació i pares d’en Xavier i en Tomàs, i també molts amics, família i veïns del carrer Ample, que van rememorar moments emotius.