El Museu de Reus acull la primera gran exposició de l’Any Fortuny

El Museu de Reus ha inaugurat aquesta tarda la primera de les dues grans exposicions que es preparen amb motiu de l’Any Fortuny, que commemora els 150 anys de la mort de l’artista reusenc Marià Fortuny Marsal (1838-1874). Es tracta de la mostra «Una biografia sobre paper».

La inauguració ha comptat amb l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, i altres autoritats polítiques i culturals, a més del comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez.

A l’entorn de la magnífica col·lecció de dibuixos i d’estampes que conserven el Museu de Reus i el Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya s’ha realitzat una mostra destinada a posar en valor la tasca desenvolupada per Fortuny i la seva contribució al creixement de l’art del dibuix i, en menor mesura, de l’estampació.

Amb una selecció d’un conjunt de 50 obres sobre paper, es tracta de palesar la vinculació tant intensa que va mantenir l’artista amb el dibuix, fins al punt d’esdevenir una de les seves principals pulsions creatives. La mostra, que es podrà veure fins al 8 de febrer de 2025, posa en valor la importància d’aquesta disciplina, tant pel que fa als aspectes estructurals de la seva sensibilitat creativa, fins al punt d’esdevenir un dels principals pilars identitaris.

També ajuda a copsar el gran domini tècnic, com un reputat especialista, capaç de treballar, amb idèntica perícia i solvència, amb qualsevol instrument tècnic i qualsevol superfície de paper.

Sense oblidar, però, la seva genialtat en el conreu de la tècnica de l’aiguafort. Segons explica el comissari Francesc Quílez, «tanmateix, aquest catàleg de recursos instrumentals, als quals caldria afegir un talent innat, no pot eclipsar l’atreviment de les seves solucions compositives o l’originalitat d’alguna d’elles, assolint una alta excel·lència fonamentada en el principi de la síntesi entre l’emmirallament en la tradició dels grans mestres antics, com en la seva capacitat de convertir les seves escenes en imatges icòniques amb un alt poder de imantació visual. Per no parlar de la transformació de la pràctica del dibuix en una experiència lúdica destinada a fer del joc una porta oberta a descobrir un imaginari molt fecund fonamentat en l’estimulació de la imaginació i la fantasia, com a dues facultats característiques de la capacitat de subversió del dibuix».