El Centre de Lectura de Reus recupera arxius històrics propis de més de 160 anys
El projecte obté ajut de la Fundació Reddis i posarà l’arxiu de l’ateneu a l’abast ciutadà mitjançat la digitalització
El Centre de Lectura (CdL) de Reus està inventariant i catalogant el seu arxiu històric amb l’objectiu de posar-lo a l’abast ciutadà, d’investigadors i socis de l’ateneu mitjançant la digitalització. Ho fa en el marc d’un projecte que permetrà recuperar documentació diversa, d’entre els anys 1859 i 1900 en una primera fase, i que comptarà amb l’ajut econòmic de la Fundació Privada Reddis, que ascendeix als 5.000 euros.
La idea principal d’aquesta col·laboració és «donar una empenta» a l’inici de la tasca de digitalització, que pot «perllongar-se uns anys a causa del volum d’arxius», en paraules de la cap de la biblioteca del CdL, Montserrat de Anciola. Des de l’ateneu esperen continuar desenvolupant la feina més enllà del 1900 amb el suport que pugui donar «l’administració pública o altres entitats de Reus» en els anys que vindran. La preservació dels arxius permetrà, com dèiem, conservar testimonis del passat, de més de 160 anys d’antiguitat. El president del CdL, Lluís Miquel Pérez, va anunciar aquest dijous 1 de juny al matí que «gràcies a la Fundació Reddis, podem iniciar el projecte, que inclou un fons en el qual hi ha correspondència de personatges il·lustres que han passat per la casa i que van deixar empremta al CdL del seu pas per la ciutat, és part de la història de Reus».
Cartes i llibres de signatures
En paraules de la presidenta de la Fundació Reddis, Carme Buixeda, l’entesa suposa «donar un primer impuls per dur a terme la digitalització, és una quantitat modesta, però l’objectiu és ajudar i ser al costat de l’entitat».
La directora de la biblioteca del CdL, Carme Just, va afegir, d’altra banda, que aquest projecte ha motivat l’equip de biblioteca i que «permet investigar els orígens de la casa, és un material important». De Anciola va expressar, també, que digitalitzar l’arxiu «no s’havia fet mai, abans havíem prioritzat reconvertir altres fons que teníem, una feina que va comportar prop de 22 anys de dedicació, esperem que aquest cop triguem menys». L’arxiu històric, «disposat en caixes» prové de documentació pròpia de l’ateneu, però també de donacions familiars, «un cop passada la documentació al camp virtual, els documents es guardaran».
Aquests documents «parlen de la història de la casa, hi ha correspondència, documents que parlen de l’activitat d’entitats antigues del CdL i també tenim cinc llibres de signatures de personatges rellevants». En els anys compresos en la primera fase de digitalització, a més, el CdL «no es trobava a l’emplaçament actual i, per tant, hi va haver trasllats, en els quals ben segur es van perdre documents», va reconèixer la cap de la biblioteca, qui va destacar els temps convulsos de la guerra i els alts i baixos polítics com a causes que «van motivar, segurament, a la pèrdua de documentació antiga».
Inventariar, catalogar i classificar «ha suposat temps de recerca i és un projecte laboriós», perquè «cada carta o document d’una activitat associativa s’interpreta i s’analitza». Entre altres documents que hi ha, De Anciola va esmentar exemples com ara: diverses cartes, com la d’agraïment del CdL a l’inventor del prototip del submarí Peral, Isaac Peral; informació sobre l’activitat d’una banda de música antiga que hi havia al CdL i de certàmens literaris celebrats a l’ateneu els anys 1878, 1884 i 1892, amb els seus manuscrits corresponents; o, fins i tot, arxius que parlen de les primeres iniciatives per crear un cos de bombers a Reus el 1881».