Clam de l’agricultura per accelerar els projectes que portaran aigua al Priorat

El Fòrum Agrari del Priorat, que aglutina entitats i persones de la comarca relacionades amb el sector agrari, mostra la seva preocupació per la falta d’aigua per als conreus i la greu sequera que pateix la zona.

En una reunió celebrada a finals de juliol, hi va haver unanimitat en reclamar a totes les administracions que pressionin perquè els projectes per portar aigua des de l’Ebre fins a l’embassament dels Guiamets i del canal Garrigues Sud fins al pantà de Margalef s’executin més ràpidament per tal d’evitar que, si no plou, els conreus del Priorat es morin.

En el mateix sentit, també es va demanar celeritat en el projecte que ha de fer arribar aigua de suport des dels Guiamets fins a altres pobles de la Conca del Siurana, que, inicialment, està previst pel 2027. I tampoc no es va voler deixar de subratllar, una vegada més, el que es considera tot «un despropòsit»: el transvasament de l’aigua del Siurana cap a Riudecanyes.

A banda, també es van proposar altres mesures per poder garantir aquest recurs a pagesos i ramaders. Així, es va considerar la possibilitat de realitzar un estudi hidrogeològic de les aigües subterrànies del Priorat i del balanç hídric de tota la conca per tal de buscar maneres de garantir l’aprofitament eficient dels recursos hídrics propis.

I es va parlar, igualment, d’aplicar polítiques locals de reaprofitament de l’aigua, reutilització, emmagatzematge i recollida de pluvials, com a recurs complementari per a usos agrícoles.

Per poder desenvolupar aquestes accions, des de l’assemblea del Fòrum Agrari del Priorat es demana a les administracions locals que pressionin per tal que infraestructures hídriques pròpies de suport a l’agricultura es puguin finançar amb els Fons de Transició Nuclear.

«L’aigua és el principal recurs que necessita la comarca, no només per generar teixit socioeconòmic sinó per mantenir-ne l’existent», indica el col·lectiu. I precisa que «de la mateixa manera, cal fer més accessibles les ajudes existents a l’escala de les petites empreses que es podrien establir a la comarca sense deixar d’impulsar les que ja hi estan treballant actualment, inclosa la pagesia».

El vicepresident i conseller d’Agricultura del Consell Comarcal del Priorat, Jaume Pujals, afirma que la pagesia de la comarca viu una situació «molt difícil». «Cal que l’aigua arribi com més aviat millor, ja que, si no, ja no caldrà perquè tots els conreus s’hauran mort de set», apunta. Pujals afegeix que el sector agrari és una de les bases de l’economia del Priorat. Per això, «no ens podem permetre que desaparegui», conclou.

«La situació és deplorable»

Al desenllaç de tres anys de sequera, l’escenari de la pagesia al Priorat és «deplorable», en paraules de Pujals. «Fa molt de temps que no plou i això ha posat contra les cordes tota l’economia que penja del sector primari: celleristes, cooperatives, des del sector de l’oli fins al del vi i les diferents DOQ i DO que gestionen els conreus», afegeix.

El Fòrum Agrari és una eina que «ha de treballar per la comarca i pel relleu generacional», propiciant que l’agricultura segueixi sent un «element essencial del Priorat i preservant el seu paisatge». Pujals alerta que el context és molt desfavorable.

«La pagesia està en un moment realment complicat i, si això continua així un any més, serà totalment insostenible i una part haurà de plegar. Fins i tot cellers de gran prestigi s’estan plantejant marxar. Aquesta potser és la comarca més afectada de Catalunya amb tres pantans buits. L’objectiu més immediat és omplir-los», conclou.

El Fòrum Agrari del Priorat es va crear el 2016 com un espai de trobada i de governança participada en el marc del Sistema de gestió del Paisatge que coordina el Consell Comarcal del Priorat. El Fòrum està representat per la pagesia individual, cooperatives i empre-ses que formen la base del teixit agrari de la comarca i tots els actors que la recolzen.

A banda d’alguns ajuntaments, hi son representades entitats com la DOQ Priorat, la DO Montsant, Unió de Pagesos, Revolta Pagesa, VITEC, l’Associació Prioritat i el propi Consell Comarcal.