Antoni Pont: «La desunió del territori ens ha fet perdre oportunitats»
Pont defensa l’àrea metropolitana. Lamenta les ocasions perdudes en el passat, però creu que se n’ha après. Des de Gresol, intenten ajudar-hi i posen el focus en la seva ‘Catalunya Nova’
Antoni Pont (Tàrrega, 1934) ens rep a casa seva. Ens obre la porta del despatx. Llibres, plaques, reconeixements i moltes fotos. Ens parla de trajectòria, d’empresa, de territori i de la felicitat. Va arribar a Reus l’any 1957: «El mateix dia que els russos van posar en òrbita l’Sputnik, m’hi van posar a mi». Després d’una inversió de 200.000 pessetes per part del seu pare i el seu tiet, va començar a treballar exportant ametlles, avellanes i oli. I aquí va començar la seva aventura a Borges. Passegem i ens ensenya un racó especial amb moltes fotos: una dels Reis, dedicada i signada; altres amb Messi, Clinton, Felipe González o Gorbachov. Darrera, un petit secret que l’ajuda a fer salut: un gimnàs. Hi entrena tres dies a la setmana. Està actiu i es defineix com un comprador de temps.
L’ha premiat l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya.
I n’estic molt satisfet! Porten ja molts anys d'activitat i el guardó és important. Han premiat gent com Amancio Lopez Seijas de la cadena hotelera Eurostar, Marian Puig, Lluís Bassat, entre d'altres personalitats, i estic molt content d’estar al costat de noms com aquests.
Els joves empresaris d’ara són molt diferents de quan vostè era jove?
Crec que, en general, estan més preparats, tenen les circumstàncies més difícils però, no obstant, tenen més oportunitats.
Vol dir?
Jo diria que sí. Parlo de les noves tecnologies, la digitalització... Tot això representarà noves finestres d'activitat.
La Fundació Gresol compleix ara 30 anys i vostè n’és president fundador. En quin moment es troba?
En un moment de maduresa. Recordem que és d’empresaris però també de societat civil, i amb una vocació inicialment d’ampli territori. D’aquí el nom de la Fundació Gresol de la Catalunya Nova.
Catalunya Nova...
Gresol va néixer a Reus i té activitat a Tarragona, a Salou i a altres llocs. La vinculació és amb tot el territori i abasta aquesta doble vessant: per una banda, els empresaris i emprenedors, activitats, amb tasques de formació, dinars-col·loqui, les jornades... I per altra, hi ha la vinculació amb la societat civil, amb les inquietuds i necessitats del territori. D’aquí en surt també l'altra punta de la llança... els guardons Gresol.
Els premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència.
Ja portem un centenar de guardonats. Són perfils molt notoris i és una vetllada social on assisteix molta gent... Després, tenim també el Gran Gresol.
És difícil d’encaixar la doble vocació de respondre al teixit empresarial i a la societat civil?
Es complementen. Tot empresari té també inquietuds de territori, socials, de l’entorn...
S’ha complert el que volia que fos Gresol quan va néixer?
Sí, inicialment era per obrir fora de Barcelona activitats i actes amb personalitats d’alt nivell de l’àmbit humanista, per dir-ho d’una altra manera, que no arribaven a la nostra zona. Va ser motivador. I es va anar fent gran.
Parla de la Catalunya Nova. I ara sembla que es vol impulsar aquesta àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Hi troba a faltar acció?
És un repte molt important perquè des de Barcelona miren del Besòs cap amunt i no del Llobregat cap avall. No tenen en compte que realment, sobretot la zona de Tarragona i Reus, és el segon nucli industrial de Catalunya.
I per què pot ser, aquesta falta d’atenció?
Jo crec que un factor ha estat la desunió del territori.
Del nostre, entenc.
Sí. Fixa't que, tristament, per desunió, no només no s'han aconseguit metes, sinó que a vegades s'han perdut oportunitats que conjuntament s'haurien pogut tirar endavant. No val la pena recordar el campus universitari, el tema de la ubicació de l'AVE, el retard de la Intermodal o altres aspectes. Ha faltat cohesió política.
Ara la veu, aquesta cohesió?
Crec que hi ha voluntat, i que s’arribarà a la conclusió que units s’avança més. Gresol està fent reunions a Tarragona, a Reus, a altres indrets... Per ajudar a vincular tot el territori.
Quina relació tenen amb els alcaldes?
Nosaltres intentem establir les millors relacions amb les autoritats, siguin alcaldes o altres. Agents polítics, econòmics i societat civil, és important que vagin a una en aquests temes.
Com veu la situació empresarial a la nostra zona?
Estic ja a la recta final...
Tot són etapes i està molt actiu. Segur que li pren el pols.
Crec que hi ha una inquietud i una sensibilització que hem d’aprofitar. Cada vegada afloren més startups, hi ha joves emprenedors, noves iniciatives, i això és encoratjador.
El Tecnoparc hi ajuda.
És un exemple d'èxit d'iniciatives de promoció empresarial.
Què recorda vostè dels seus inicis a Borges?
Recordo, l’any 1957, quan vaig venir la primera nit a Reus. Hi havia una activitat explotadora. La ciutat, gran plaça bancària en aquell moment, tenia 40.000 habitants, i hi vaig arribar amb la inquietud de tirar-ho endavant, va ser un moment de lluita. He viscut tota l’evolució.
Com ho veu ara?
No ha estat fàcil, però gràcies a Déu s'ha anat desenvolupant, creixent, internacionalitzant... Malgrat que jo fa anys que ja no estic amb vida activa, ara estem en canvi, passant de ser una empresa de tercera generació, familiar, a ser una empresa de capital familiar i gestió professional. En certa manera, és una evolució normal de les empreses, en el sentit que l'aposta, el que és important, és trobar els millors col·laboradors perquè desenvolupin l'activitat, siguin de la família o no. En el nostre cas, la família està al govern, al consell, i la gestió és de tercers.
L'enorgulleix veure com ha crescut?
Pensi que vinc d’una nissaga de 500 anys de pagesos, i les arrels són a la terra, quan el meu avi va començar a fer la primera pesseta. Després van venir el meu pare i el meu tio, la segona generació. Ara som els quatre de la tercera sense capital extern, i estem passant el govern a la quarta generació, són 14.
Són uns quants...
Aquesta és la marxa en el creixement de les empreses. En no haver-hi hagut un líder consensuat, es va prendre la decisió de nombrar un director general, un conseller i president extern. El més important és que l'empresa estigui regida pels millors gestors. Ara fa un temps hem celebrat el 125 aniversari.
Com canvia tot.
Va començar el meu avi des de la terra a trencar ametlles a mà, després venent el gra i portant les olives. Fins que va posar una trencadora, un molí d’oli... La segona generació ho va expansionar, amb una refineria d’olis i després va venir la marca i la internacionalització.
Això ja en la seva etapa.
Passar de vendre a doll a la marca, la diversificació, diferents productes, tota la branca de fruits secs, olis d'oliva i vegetals. També la implantació en diferents països. Aquest és un procés en el que vas començant mica en mica exportant, situant-te... I fent-lo gran.
De quants països parlem?
Estem presents en més d'un centenar de països. Tenim bases operatives en 10 països. De mica en mica s'omple la pica.
Fruits secs, oli d'oliva...
L'oli amb més volum perquè pot tenir més projecció. En canvi, els fruits secs es produeixen també en altres països i la penetració no és tan fàcil com amb l'oli d'oliva (Espanya en produeix més del 50% i és líder mundial sens dubte). Ho hem complementat amb altres articles, vam comprar una fàbrica de vinagre a Mòdena, i vam sumar centres de distribució, per exemple, a França amb olives, i a altres països... Tot dins d’un esperit de dieta mediterrània, productes d'alimentació i sans.
Costa que la gent d’aquí aposti per la fruita seca.
Sí, costa. I en canvi, contribueix a baixar el colesterol. É+s molt saludable. Una de les coses de les que em sento més content és que, quan vaig ser director de la fira de mostres de Reus, vaig començar a organitzar un congrés d'operadors de fruits secs. I aquesta iniciativa va produir que es posés en marxa l'INC.
L'International Nut Council. Va néixer llavors. Vaig començar el primer Congrés a Reus, després va venir el segon, els italians van voler organitzar el tercer i vam decidir a París fundar la institució perquè ho tutelés. Em van elegir president i vaig tenir interès en què el secretariat permanent es quedés a Reus i l'organització dels congressos es fes des d’aquí. Tot ha anat creixent i ara tenim una seu social al Mas Barrufet. Hi treballen 14 persones. I l'INC organitza un congrés anual en què hi assisteixen unes 1.500 persones. L'últim va ser a Vancouver, enguany a Palma i l'any següent serà a Macao.
I tot això va néixer a Reus.
Sí, i des de Reus s’està tutelant. També donem servei als operadors de fruits secs i desenvolupem recerca per confirmar i descobrir els beneficis mèdics que tenen. Comptem amb la col·laboració de l’expert Jordi Sales que ens ajuda a difondre’ls. Ara volem començar una tanda de portes obertes perquè una activitat internacional tan important pugui posar-se en valor. Hi ha poques institucions de nivell mundial d'algun producte ubicades a Espanya. I els fruits secs ho estan, a Reus.
Veig que no para...
És bo estar ocupat i no preocupat. Un es manté jove mentre tingui inquietud de fer coses. Hi ha gent que es jubila i no dura massa més, perquè no ha tingut l’oportunitat de crear-se altres inquietuds. Ara et regalaré un llibre sobre la felicitat.
Gràcies... Sobre la felicitat?
Sí, es basa en tres pilars: la bona alimentació, l’exercici físic i el control emocional. A vegades no en som prou conscients, però l’empresari que lluita ha de gaudir amb el que fa, i també l’empleat. Les tasques han d’estar adaptades a les seves capacitats. La cerca de la felicitat és un objectiu noble que engrandeix la persona.
A vegades ho oblidem.
La naturalesa humana és canviant, però al mateix temps és millorable. Sempre pots aspirar a més, als negocis i a la teva vida personal. No som tots iguals, però tots hem rebut uns talents. I el dia de demà se’ns demanarà compte de què hem fet amb aquests talents. Si cadascú és conscient del que és capaç i ho desenvolupa amb entusiasme, aprofitarà les seves virtuts i evitarà els defectes. El que distingeix una empresa d’una altra és el talent, cal saber adaptar cada persona al seu lloc de treball, i l’empresari ha de saber adaptar-se a allò que hi ha més permanent al món, el que contínuament es produeix: el canvi.
Vostè és feliç?
Ho he procurat. No crec que la felicitat sigui un estadi on arribes i t’hi situes, sinó que és un camí per arribar-hi, un camí en el que hi estiguis permanentment. Aquesta és una legítima inquietud i il·lusió que hem de tenir present.
Ho hem de perseguir més.
I és bàsic en l’àmbit de l’empresa. Des d’un punt de vista humanístic, fixa’t en l’evolució que s’ha produït a les empreses. Pere Duran Farell, de Gas Natural, va ser un pioner en aquest sentit, parlant de stakeholders, empleats, treballadors, clients, societat civil i amb el temps, cada vegada més, s’ha anat cap a la responsabilitat social i ara, cap a la sostenibilitat. Hi ha un canvi de mentalitat. I també s’ha incorporat l’ètica als negocis.
La base de moltes coses.
Un dels millors consells que he rebut és del meu pare i és aquest: «Fins i tot per egoisme has de ser honrat».
Què vol dir?
L’empresari té, de vegades, temptacions per assolir objectius d’una manera no recta. Això és així. I és important no caure-hi. A vegades hi ha moments difícils de competència en què mantenir-te en la línia recta fa que estiguis en inferioritat de condicions. A mi m’ha passat. Això passa.
I vostè es repetia el consell del pare.
Va ser un bon consell. Fa molts anys, però, quan va esclatar el tema del famós oli de colza i la temptació de les mescles, les empreses que no van caure en la temptació tenien dificultats al mercat. A la llarga, es va descobrir, i aquelles que no hi van caure van ser les marques que van mantenir-se.