A revisió el risc d’inundació de les rieres que travessen Reus

Avaluar el risc d’inundació de les rieres que travessen el terme municipal de Reus. És l’objectiu de l’estudi que acaba d’encarregar l’Ajuntament, vinculat a l’elaboració d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per acotar l’abast de l’aigua –delimitar les zones inundables– de cara a la futura expansió de la ciutat. L’encàrrec s’ha formalitzat amb una inversió de 58.688 euros i un marge de 10 mesos per lliurar el material requerit.

I també servirà al consistori per «plantejar mesures preventives o correctores per mitigar les afectacions de la inundabilitat». «Amb el context generat arran de la dana, es fa més evident la necessitat de planificar el desenvolupament urbanístic amb tot el rigor. Això ho vam iniciar encertadament fa dos anys», precisa la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui.

L’informe de necessitats de l’estudi ofereix una radiografia general de la situació i recull que l’orografia de Reus es caracteritza per «un seguit de barrancs que baixen des de les muntanyes en direcció al mar», que recullen l’aigua a les seves conques.

I precisa que, abans de sortir del terme municipal, tots els barrancs acaben confluint principalment «en dos: el Barranc de Barenys i la Rasa del Mas de Sostres». El primer drena cap al sud del Cap de Salou, al terme de Salou; i el segon ho fa cap al nord, a Tarragona. A més d’aquests dos, Reus també «és travessat a l’est per la Rasa de la Boella, que creua l’Aeroport i drena cap al terme de Tarragona».

El darrer, del 2016

El nucli de Reus, que es troba relativament elevat sobre la resta, no estaria actualment exposat a greus problemes d’inundabilitat. El darrer estudi en aquest sentit va avaluar 88 punts de control de la xarxa hidrogràfica i té data del 2016. D’aquí, també, la necessitat de posar al dia la informació.

L’Ajuntament, consultat, no ha facilitat el document de l’estudi del 2016 a aquest rotatiu. El nou que ara s’elabori, que serà part del macroprojecte de renaturalització RENATUReus, inclourà la delimitació de zones inundables, la zonificació de l’espai fluvial, plantejarà mesures preventives o correctores per mitigar les afectacions de la inundabilitat i oferirà una anàlisi dels canvis davant diferents alternatives de planificació incloses en les tres principals conques drenants que travessen: el sistema del barranc de Barenys, el sistema Rasa de Mas de Sostres o Abeurada i el sistema Rasa de la Boella.

Portarà propostes per millorar la inundabilitat de les tres conques, sobre recuperació mediambiental de les zones verd-blaves de les rieres o d’enderroc d’infraestructures que millorin el comportament de l’aigua.

Òscar Saladié, professor del Departament de Geografia de la URV, explica que, al POUM, cal «tenir en compte tot el que hi ha al municipi, i els riscos també». L’estudi d’inundabilitat, que «defineix les zones inundables i els escenaris», beu també dels plans d’emergència municipals i «ha de mantenir-se actualitzat per saber quines són les zones més susceptibles de ser inundades, amb diferents períodes de retorn». «Si cada municipi té clars els seus riscos i sap com actuar quan arribi un avís, s’estalviarà molts problemes», apunta Saladié.

«Si baixa, va plena»

L’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han intervingut darrerament per millorar alguns barrancs i rieres. Un exemple és el barranc del Pedret, on es va reparar l’escullera i es va estabilitzar la llera fa un parell d’anys, després que quedés malmès arran de les fortes pluges del 2019.

«Poden dir que aquesta és una riera seca, però, quan baixa, ho fa plena», explica Esperanza Torrijos, presidenta de l’Associació de Veïns del barri Immaculada, per on discorre el barranc. Torrijos recorda que, en episodis puntuals d’intenses tempestes, «l’aigua ha tingut força per endur-se les pedres del fons, que deuen pesar bastant».

I destaca la importància d’«estudiar aquests espais de perill» i fer-ne «un bon manteniment» perquè «els desastres acostumen a venir quan s’acumula material que tapa la sortida de l’aigua, com pot passar en un pont». En alguna de les últimes alertes per dana, els barrancs i rieres van baixar abundantment.

El nou POUM, encara pendent de la Llei de territori

Ho explicava la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, tot just fa un any, i la situació continua sent la mateixa: «Reus ha de ser una de les primeres ciutats que tiri endavant un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb la nova Llei de territori aprovada. I no serà l’última de Catalunya que ho faci amb la llei antiga».

Per tant, la tramitació del full de ruta per a l’expansió del municipi, que havia arrencat al maig de 2010 i es va donar per pausada en els compassos finals del mandat 2015-2019, encara haurà d’esperar. El que regeix ara a Reus és el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) del 1999, amb les seves modificacions puntuals.