Vaga a PortAventura

Demà, dissabte, 4 de juliol, hi ha vaga a PortAventura. Treballadores i treballadors del Parc, organitzats en aquest cas en la Secció Sindical de la UGT, intentaran aturar-ne l’activitat. Lluny del que diuen alguns mitjans petits que gosen parlar de la vaga (la majoria o no poden o no gosen perquè qui paga mana... fins que no ho capgirem tot), aquesta no és una picabaralla entre sindicats majoritaris: UGT i CCOO.

Va molt més enllà i és per això que ens hem posat a escriure aquestes ratlles que a algú li sonaran ben estranyes venint de nosaltres. Perquè aquest és un article que té com a objectiu principal que la vaga del dissabte sigui un èxit. Una vaga convocada per UGT... a PortAventura... per qui ha defensat BCN World i com a sindicat ha signat enguany un sostre màxim de pujada de sous d’un 1%... Ens expliquem.

Des que PortAventura va obrir, les condicions de contractació en el sector directament relacionat amb el turisme i la restauració van passar a utilitzar el referent del conveni col·lectiu del parc i dels sous que s’hi cobraven. «És el que es cobra a PortAventura», «No voldràs que paguem el mateix que a PortAventura»... ho hem sentit mil i un cops. Això suposava sous al voltant dels 980 euros. El conveni de PortAventura es trobava per sota del d’Hostaleria però a diferència del segon, el primer sí que s’aplicava.

El nou conveni laboral del parc inclou una nova categoria laboral que permet pagar 670 euros a treballadors i treballadores per la mateixa feina per la qual abans se’n pagaven gairebé 1.000. Diuen (diuen..., diuen...) que és una forma de contractació anecdòtica però no és així. Diuen... que només afectarà qui tingui un contracte de menys de tres mesos... però és que cada temporada l’absoluta majoria de contractes del parc són de menys de tres mesos...

Diuen... que aquest nou conveni no obre la porta a les subcontractacions, a l’externalització en altres empreses que dotin de treballadores i treballadors el parc, perquè això ja es donava. I sí, es donava però no en aquesta quantitat ni d’aquesta manera. Ara, l’excepció passa a ser norma i allibera de la «pesada càrrega» de contractar mà d’obra la marca PortAventura. Més precarietat, més complicacions a l’hora de fer sentir la veu de qui treballa...

Dissabte cal que aturem el parc i que ho fem com a treballadores i treballadors del Camp de Tarragona que ens enfrontem a la precarietat, que no volem salaris de misèria retallats en un terç, que no acceptem que la incertesa sigui norma, que no acceptem que la costa i després l’interior siguin lloc símbol absolut d’explotació.

Quatre mil persones cada any poden passar a cobrar un terç menys de diners per la seva feina i alhora passar a treballar per empreses subcontractades pel parc en pitjors condicions que les actuals.

Dissabte cal que donem suport a aquesta vaga i que demostrem que davant l’ofensiva neoliberal es pot fer una altra cosa que no sigui ni claudicar ni pactar. Perquè és incomprensible que les lluites obreres estiguin en vies d’extinció en un moment en què l’acumulació de riquesa per despossessió és tan clara que ha esdevingut obscena.

Per tot això darrer, la vaga ha de ser un èxit. Per això cal aturar el parc dissabte, per aturar aquestes condicions de misèria a les quals cal plantar cara des de tots els fronts possibles.