Xavier Polo al Mas de Segimon
L’estiu passat, l’empresari Xavier Polo (Barcelona, 1933) va ser el protagonista de les tertúlies culturals que cada agost organitza la família del poeta Marià Manent al Mas de Segimon de l’Aleixar, casa d’estiueig del Baix Camp des de la qual el literat noucentista s’inspirava per idear alguns dels seus versos.
Allà vam redescobrir la intensa vida d’un nonagenari molt actiu –per a la trobada, havia vingut conduint ell mateix des de Sant Pol de Mar fins als contraforts de la Mussara–, que havia tingut un paper clau en la recuperació de la cultura catalana de la dècada de 1950 i 1960.
Encara amb el record d’aquella memorable jornada estiuenca al Camp de Tarragona, aquesta setmana de Sant Jordi he rebut per correu postal Un activista en estat pur. Homenatge a Xavier Polo, una edició miscel·lània coordinada pel filòleg Jordi Manent i publicada per Edicions del Gran Activista en la qual una quinzena d’amics i estudiosos de l’homenatjat rememoren diversos aspectes de la seva vida: des de la seva formació als jesuïtes fins als nostres dies, passant pel Congrés Eucarístic de 1952 o la campanya ‘Volem bisbes catalans’.
Així, entre d’altres, l’exconsellera d’Ensenyament Carme Laura Gil –nascuda a Benissanet–; la presidenta del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts, Guiomar Amell; el qui fou president del diari Avui, Enric Cirici, o l’impulsor de la discogràfica Edigsa, el prioratí Josep Maria Macip, detallen com Xavier Polo va ser una peça clau de l’activisme catalanista de les dècades centrals del segle XX: les Congregacions Marianes, el nucli de Crist Catalunya (CC) i fets com els del Palau de la Música de 1960.
El volum, d’edició limitada, compta a més amb diversos articles i entrevistes que li han dedicat al llarg de les darreres dècades –el reusenc Xavier Filella, l’enyorada mont-rogenca Magda Guerrero, etc–, a més d’escrits dels darrers anys elaborats pel propi activista, notes biogràfiques i un plec fotogràfic que repassa els seus noranta anys.
En un dels capítols del llibre, l’empresària catalanogermànica Erika Daunert rememora el viatge que l’agost de 1960 va impulsar Xavier Polo Ribas per anar a veure el violoncel·lista Pau Casals a Prada de Conflent, i com van poder travessar la frontera francesa sense disposar de passaports.
De la mateixa manera, el gestor cultural Josep Maria Macip recorda com després d’unes accions antifranquistes, vers el 1960, van recomanar-los marxar uns dies fora de Barcelona, i van aprofitar-ho per resguardar-se amb en Xavier Polo a la casa familiar dels Macip a Falset i recórrer amb el seu cotxe de l’època –un Isetta– els paisatges del Castell d’Escornalbou, Prades, Ciurana, Salou i Poblet.
Un bon exemple del seu tarannà, també en l’àmbit de la fe, el trobem en una gèlida matinada del desembre de 1965, quan Polo Ribas va fer via a gran velocitat fins a Roma amb el seu aleshores SEAT-1400, amb un portaequipatges ple, amb dues maletes que guardaven els dos mil impresos del «Missatge dels catòlics catalans als pares conciliars» que havien d’arribar al Vaticà abans de mitja nit.
I complint els terminis que s’havien marcat, van poder tramitar-los a les onze de la nit i, una vegada enllestida la feina, cap a les tres de la matinada sortien de Roma de retorn a Catalunya. Només l’idealisme del compromís pot explicar tants quilòmetres, hores i esforços per contribuir, en la mesura del possible, a oferir esperança en uns anys difícils.