Universitat i ciutat
Recentment a la seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es va celebrar un curs sobre el tema que encapçala aquesta Tribuna. En el mateix es va remarcar el paper de l’impacte dels centres universitaris sobre les ciutats que els acullen en el pla econòmic, demogràfic, cultural, educacional, etc., però especialment en el camp de la transformació urbanística de les ciutats. A títol d’exemple, en el pla demogràfic, les universitats atrauen població, sigui del personal que hi treballa com dels alumnes d’altres contrades o països. En el cas de la URV i en el curs 2023-2024 hi havia 5.585 estudiants que residien fora del Camp de Tarragona, cosa que té implicacions en el transport i també en la demanda d’habitatges. Dels empleats a la universitat la majoria vivien a la ciutat on hi havia la facultat o escola, o en poblacions molt properes, tot i que el 41% del total es desplaçava per motius laborals.
En l’àmbit econòmic els pressupostos universitaris reverteixen en bona part en les poblacions i rodalies on hi ha els centres, i en el cas de la nostra universitat els 137,5 milions d’euros pressupostats, tot i ser menys dels desitjables, no són una minúcia. Pel que fa a l’educació, les universitats contribueixen a augmentar la qualificació de les persones del seu entorn, cosa que es fa evident amb els anys, augmenta el talent, i les possibilitats d’obtenir un salari més alt que amb estudis inferiors. A la demarcació de Tarragona, l’any 199 hi havia només un 6,4% de la població amb estudis superiors i l’any 2022 era el 19,7%.
A les jornades es va tractar igualment de l’impacte que les universitats tenen en el tema cultural, en el social, en la transferència de coneixements, però de forma remarcable en els efectes dels centres en les infraestructures i l’urbanisme. Es va destacar el paper transformador de les universitats en la renovació de determinades zones urbanes. Es van exposar casos com els de Sarajevo, Bolonya, Santiago de Compostel·la, Girona... A les nostres ciutats cal pensar en el que serà dintre uns anys el campus universitari de Bellissens, el de Ses Celades, i en menor escala els de Vila-seca o Tortosa.
Les ponències que van recavar més atenció van ser les referents als projectes que afecten les universitats i ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. La UAB amb el pla director de la Universitat i de Cerdanyola que relliga parcs científics i tecnològics amb la universitat i la ciutat. La UPC amb el seu projecte del Besòs que s’estén amb altres projectes cap a Sant Adrià (les Tres Xemeneies), Santa Coloma (campus de Torribera de la UB) i Badalona (campus de salut de Can Ruti). Finalment, el projecte de la UB de traslladar l’hospital Clínic i la facultat de Medicina a la part més alta de la Diagonal, on ara hi ha instal·lacions esportives.
A les conclusions de les jornades es feren deu proposicions: 1/ La necessitat de compromís entre universitat i ciutat. 2/ Les oportunitats i reptes dels nous campus universitaris. 3/ La planificació conjunta de les necessitats de la ciutat i de la universitat. 4/ Posar els equipaments universitaris al servei de la ciutadania. 5/ La integració dels campus a les xarxes urbanes. 6/ La participació en els projectes futurs de totes les parts interessades. 7/ La conveniència d’adoptar formes de planificació antifràgil per adaptar-se als canvis constants. 8/ La defensa de la universitat com a servei públic. 9/ El dret a la ciutat i a la ciutadania dels universitaris. 10/ La necessitat de compromís de totes les institucions públiques.
Per acabar, un detall de les conclusions útil per les ciutats on hi ha la URV: «Les universitats no han de ser considerades per les ciutats només com un actiu, econòmic i social o una palanca per operacions urbanístiques, sinó també com un agent actiu en la construcció de la vida urbana. De la mateixa manera, les ciutats no han de ser percebudes per les universitats exclusivament com a ens proveïdors de béns i serveis, sinó com un medi i una societat amb el que cal comprometre’s i servir en benefici de la col·lectivitat».