Sobre la percepció del risc petroquímic

La dita popular, sempre tant sàvia, afirma que «Persona previnguda val per dues», afirmació amb què no podem estar més d’acord. Ara bé, el que el refrany no diu és que per tal de prevenir (un mal, un impacte negatiu, etcètera) cal, en la majoria de les situacions, un pas previ, un estadi anterior: la percepció del possible risc al qual, de manera real o no, podem estar sotmesos.

Al nostre territori més proper, el Camp de Tarragona, un dels principals riscos latents a què la població es troba exposada és el derivat de l’activitat de la indústria petroquímica. A grans trets, aquests riscos es poden dividir en dues classes: d’una banda, existeixen els de llarg termini, com ara els efectes que provoca la convivència de la població amb els polígons industrials durant un temps prolongat i que poden afectar la salut de les persones o dels animals (problemes respiratoris, càncer, etcètera) o en l’afectació al medi ambient (contaminació de l’aire, l’aigua o el sòl, per exemple). Per altra banda, hi ha els riscos a curt termini, que fan referència als efectes catastròfics immediatament després d’un incident o accident (com l’esdevingut l’any 2020 a l’empresa IQOXE), i que, a més, tenen influències sobre la salut mental y física de la població. Mentre els primers, tradicionalment, han estat més estudiats, sobre els segons i la seva percepció hi ha força menys estudis.

Per tal d’omplir aquest buit de coneixement, un grup d’investigadors del projecte Restaura impulsat des del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili ha publicat recentment a la revista Environments els resultats d’un estudi sobre el grau de percepció de la població sobre el risc petroquímic al Camp de Tarragona.

Concretament, per tal de conèixer l’opinió de la ciutadania, es partí del disseny d’una enquesta en línia, en el marc dels anomenats Sistemes d’Informació Geogràfica de Participació Pública, que incloïa una sèrie de preguntes-mapa que han permès que els residents o els treballadors localitzessin sobre un mapa els principals punts d’emissió de risc i de les zones que poden veure’s afectades. A més, la inclusió de preguntes sobre les característiques sociodemogràfiques de les persones informants ha permès discriminar la percepció del risc segons el grup social i demogràfic al qual es pertany, amb una èmfasi especial en les diferències per sexe i edat. Finalment, l’últim objectiu de la recerca fou conèixer la influència de les condicions ambientals a la sensació de seguretat o de risc derivada de l’activitat petroquímica.

L’enquesta ha permès recopilar un total de 5.317 opinions derivades de 431 participants. Pel que fa a la distribució territorial de les fonts de risc, la major part se situen prop del perímetre dels dos polígons petroquímics, però especialment al Polígon Nord, situació que també es repeteix en el cas de les zones que es veurien afectades per un possible accident, si bé, en aquest últim cas, també hi apareixen representades les principals àrees urbanes. Especialment rellevant és la distribució dels punts que es veurien afectades per una hipotètica explosió, que és, sens dubte, el risc que es percep amb una major repercussió territorial. En el cas oposat se situen les possibles zones afectades per incendi, risc que es percep molt més acotat territorialment. Finalment, és destacable l’elevat nombre d’opinions que identifiquen localitzacions que es veurien afectades no pas únicament per un tipus de risc concret, sinó pel seu conjunt.

Un altre resultat rellevant de l’estudi és la constatació que el grau de percepció del risc del conjunt de la població difereix segons les seves característiques sociodemogràfiques. Així, pel que respecta al sexe, les dones tenen una major percepció del risc petroquímic que no pas els homes: mentre que entre aquests el percentatge de percepcions elevades és del 58,9%, entre les dones aquest valor aconsegueix el 66,8%. Per la seva banda, en relació amb l’edat, s’aprecia una gradació clara, en el sentit que el grau de preocupació augmenta amb l’edat. De forma paral·lela, molt relacionat amb aquest fet està la percepció vinculada amb el nivell d’estudis: per influència de l’estructura per edats de cadascun dels nivells formatius analitzats, la menor preocupació es dona entre les persones amb menor nivell d’estudis (vinculats, d’una banda, a la població de major edat, però, sobretot, en aquest cas, la més jove), mentre que, entre els nivells superiors d’estudi, els nivells són molt més elevats. Confirma aquesta dada que siguin els estudiants els que presenten els índexs més baixos de percepció de risc, enfront de la percepció dels treballadors i, sobretot, les persones jubilades. Finalment, el fet de si la persona enquestada o un familiar directe seu treballa en el sector petroquímic influeix en la percepció del risc: mentre en aquells casos afirmatius tan sols la meitat dels informants percep un risc elevat, en cas contrari aquest percentatge s’eleva fins al 67,5%.

En últim terme, l’estudi constata que els nivells de percepció del risc són sensiblement inferiors quan les condicions generals són més favorables (en les hores amb llum solar i en dies assolellats), de manera que, en termes generals, la referència visual amb el propi polígon petroquímic sembla ser una font de tranquil·litat. Per contra, la incertesa i la inquietud són majors en moments i episodis caracteritzats, d’una banda, per la falta de bona visibilitat (de nit o en dies plujosos) i, de l’altre, per l’emissió de flames o fums, sorolls o males olors. De les respostes obtingudes sembla deduir-se que és aquest últim factor el que més preocupa la població enquestada, fet que, sens dubte, cal vincular al temor que aquesta emissió de males olors estigui vinculada a hipotètics episodis d’emissió de gasos que puguin provocar la formació de núvols tòxics.

Resultats com els que acabem de mostrar, fruit de la intensa tasca d’investigació i de transferència de la recerca que, des de la URV en general, i des del Departament de Geografia en particular, es duu a terme en matèria de percepció del risc petroquímic, han de permetre posar sobre la taula dels gestors públics i privats del complex petroquímic elements que permetin millorar la seguretat i el benestar dels residents de l’entorn més proper.