Projectes il·lusionants

Diumenge la nit, amb el resultat electoral a França, Europa va quedar tranquil·la, de fet vam ser molts els que vam quedar tranquils amb que l’extrema dreta no governés al país veí. Tanmateix, després d’un anàlisi de la situació a França al llarg del últims mesos, crec que podem concloure que la derrota de Reagrupament Nacional, dissortadament, no es fonamenta en els programes i els equips dels guanyadors, ni del partit del president Macron, que no han il·lusionat a la gent. Tant el Nou Front Popular com Ensemble van saber fer, i van saber explicar, uns pactes a la contra (retirar els candidats pitjor posicionats, i votar tots contra els candidats de RN), per evitar el govern de la ultradreta, aquest va ser el seu principal argument. Això està bé per evitar que un partit guanyi les eleccions, però ara caldrà governar.

Aquests pactes, de tots contra un, al llarg del temps, s’han demostrat que més enllà del curt termini, poden no servir de res. Si només son útils per evitar que no governi un determinat partit, i després no serveixen per resoldre els problemes reals que preocupen a la gent, el resultat acaba sent pa per avui i gana per demà.

Sense anar més lluny, i salvant les distancies, tots tenim presents casos als nostres ajuntaments, on diferents partits s’alien amb l’únic objectiu que no governi una determinada candidatura, bé sigui perquè diuen que porta molt de temps, o bé perquè no comparteixen el seu model de municipi, malgrat ells no en tinguin d’alternatiu. Aquests acords, responen simplement a que no governi l’altre, son pactes a la contra i no pactes a favor de res. Doncs bé, aquests pactes, han implicat quasi sempre, que hi hagi governs sense projecte, sense lideratge, sense capacitat de gestió, sense capacitat d’il·lusionar, governs que no resolguin problemes, i en creen de nous, governs que incrementin impostos, que incrementin l’endeutament, i incapaços de millorar els servies públics. El resultat sempre és el mateix, als pròxims comicis el partit en contra qui s’ha pactat millora el seu resultat, i acaba governant amb majoria absoluta. Perquè, més enllà de qui governi, la ciutadania vol que es solucionin els seus problemes, que hi hagin governs eficients amb projectes il·lusionants que tinguin com prioritat el progrés de les ciutats i de la seva gent.

Així a França, el veritable repte, una vegada celebrades les eleccions legislatives és que el govern que surti, fruit del pactes dels partits tradicionals, sigui un govern, que conjuntament amb la presidència de la República, solucioni els problemes i les preocupacions de la gent. És imprescindible que afrontin els reptes de la inseguretat, de la reforma de les pensions, de l’habitatge, de la integració de la immigració, del futur de l’agricultura del país, de la sanitat, del poder adquisitiu. Si d’aquí a les properes eleccions, els partits republicans no son capaços de donar resposta a aquests reptes, es probable que malgrat ser molt important, l’argument de la por a l’extrema dreta, no sigui suficient per evitar una victòria de Le Pen. I llavors no serviran les lamentacions, els veritables responsables no seran els votants o els abstencionistes, els responsables seran tots aquells partits i polítics que no ha resolt les preocupacions i les necessitats de la gent.

El repte de futur, de la societat i la política, no es treballar en contra d’un projecte, el veritable repte es treballar, de forma eficient i eficaç a favor d’un projecte il·lusionant. I això, tant a nivell local, nacional, estatal o europeu.