La Standard Oil de Rockefeller i la intel·ligència artificial. La història s’assembla força

Torna a la palestra el debat sobre la intel·ligència artificial (IA). Que si fan novel·les i papers científics, que si mil intel·lectuals de sobte es preocupen pel futur de la humanitat, que si les màquines ja són més intel·ligents que les persones. Però podem estar tranquils; el concepte IA no deixa de ser un bon reclam de marketing.

Els algoritmes de la IA no tenen capacitat de pensar i raonar com les persones. Els seus models ens enganyen perquè compilen frases semblants a les nostres, però ni són creatius ni originals. Sols compilen a partir de la informació existent. Tenen més informació que nosaltres, però no creen com els humans. Com irònicament comentaven unes investigadores de Google, no són més que «lloros estocàstics».

En molts aspectes, les primeres etapes de la indústria dels «lloros estocàstics» s’assemblen a la Standard Oil de Rockefeller. Fem una mica d’història. John Rockefeller va fundar en 1882 la Standard Oil Trust, una corporació industrial que es convertiria en el primer monopoli mundial. La corporació dominava totes les etapes de la indústria petrolera nord-americana, des de l’extracció, les refineries, el transport, fins a la venda de tots els derivats del petroli.

Standard Oil va aprofitar la manca de legislació antimonopoli i es va comportar com un depredador fins a eliminar als seus competidors. Cap al 1890 Rockefeller era l’amo i senyor de la indústria del petroli i, per tant, de l’economia nord-americana.

Els polítics nord-americans eren conscients del poder del magnat i del risc que corria el país, però el Congrés dels Estats Units va reaccionar tard i malament. La llei antimonopoli Sherman va ser aprovada l’any 1890. Era la primera iniciativa del govern federal dels Estats Units que limitava els monopolis.

La llei anava en la bona direcció, però el Congrés va deixar en mans dels tribunals la seva aplicació. Rockefeller i els seus advocats avortaren totes les iniciatives que intentaven limitar el seu poder. En 1900, la Standard Oil controlava el 90% de tota la indústria petrolera dels Estats Units. Finalment, el 1911, el Tribunal Suprem va dictaminar que el trust de Rockefeller operava com un monopoli depredador en contra dels competidors i obligava a trencar el grup en 34 empreses.

Tot i les distàncies temporals i tecnològiques, la indústria digital i la història del trust de Rockefeller tenen moltes coses en comú.

Avui, unes poques empreses amb les seves aplicacions ens dominen Alphabet (Google), Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp), Microsoft, Twiter, TikTok... Trien les nostres pel·lícules, la musica que escoltem, corregeixen els nostres escrits, entre moltes altres coses.

En aquest escenari, era de preveure que no tardarien gaire a aparèixer models de llenguatge intel·ligent com ara ChatGPT o Bard. Les tecnologies digitals han arribat per quedar-se, la qüestió és com volem regular-les. Estem llestos si no som capaços de domesticar a la fera tecnològica.

Alguns països han fet via redactant les seves lleis de robòtica, protecció de la imatge, control del reconeixement facial, etc. Ara bé, la natura global de les tecnologies digitals, la transversalitat de les seves aplicacions i la velocitat en què creix el nombre d’usuaris, entre altres, fa difícil que els governs consensuen unes regles de jocs comunes en matèria digital. Serà difícil arribar a acords internacionals, però no impossible.

La Unió Europea no és un govern federal i, sovint, aprova moltes normatives, potser massa. No es tracta de regular més sinó millor. Per limitacions d’espai ens centrarem en quatre iniciatives imprescindibles per regular bé el sector:

1. Garantir un mercat competitiu i transparent. Els governs han de vigilar de prop el poder depredador d’algunes corporacions tecnològiques. Igual que en temps de Rockefeller, les companyies tecnològiques que operen com un monopoli pur s’hauran de reestructurar per a limitar el seu poder.

Cal que aquestes empreses facin públics els seus algoritmes de recomanació així com les instruccions dels llenguatges artificials. Per altra banda, s’han d’eliminar els protocols privatius actuals per a garantir la interoperabilitat entre les xarxes. Gràcies a la normativa europea, quan canviem d’operadora telefònica conservem el número del nostre mòbil i tots els nostres contactes. Igual s’ha de fer amb les xarxes socials.

2. Dirigir la tecnologia en la bona direcció. Les grans plataformes han desenvolupat productes que tendeixen a imitar la intel·ligència humana. Aquesta línia de treball ha provocat l’aparició de molts robots que, amb major o menor fortuna, repliquen les tasques dels treballadors poc qualificats, sense generar nou valor afegit o millorar la productivitat dels països.

Aquesta orientació mecanicista de la IA ha destruït molts llocs de treballs i ha incrementat molt la desigualtat social. L’obsessió per competir amb el pensament humà ha permès a les plataformes estar molts dies en el centre del debat mediàtic, però a la llarga sols ha servit per empobrir a moltes persones i, de retruc, concentrar el poder i els beneficis en poques mans. Fins ara la IA sols ha accentuat les desigualtats, és hora de revertir aquesta tendència.

Els governs han de reorientar la trajectòria dels futurs models intel·ligents. En lloc de competir amb les persones, les futures aplicacions han d’ampliar les capacitats dels treballadors i oferir nous serveis que millorin el benestar social. Les tecnologies digitals podrien permetre als professionals sanitaris diagnosticar malalties amb major precisió o ajudar als professors a donar classes més personalitzades.

3. Aplicar una fiscalitat a la publicitat i als robots. Per a reorientar l’actual model de negoci de la IA és imprescindible gravar la publicitat digital. Una part de la recaptació obtinguda pels governs podria destinar-se al finançament de nous centres públics de recerca i, una altra part, a la formació digital dels aturats. També cal aplicar impostos a l’activitat laboral dels robots igual com es grava intensament el treball humà.

4. Responsabilitzar a les plataformes de la informació. Igual com els periòdics i la resta de mitjans de comunicació són responsables de la veracitat de la informació que ofereixen, les plataformes també han de ser responsables i s’han de sancionar quan divulguen mentides.

Els organismes públics han de perseguir les crides a l’odi i la violència, la manipulació i la desinformació que circula per Internet i les xarxes socials. Com lamenta Maria Resa, Premi Nobel de la Pau de 2021, el problema del nostre ecosistema d’informació per al públic és que no hi ha guardians.

Davant de la dimensió global de la indústria digital, els governs han de consensuar les regles de joc de la IA. A escala global, la confrontació entre els Estats Units i la Xina cada vegada és més intensa; aquí Europa pot liderar el necessari consens global per controlar a la indústria. Cal regular la IA per garantir la convivència, el respecte a les minories i les regles bàsiques de la democràcia. Si domestiquem a la fera viurem millor, i els nostres fills ens ho agrairan.