La Savinosa i l’Anella Verda

Sí, més enllà de legalitats, propietats, interessos, desitjos polítics o conveniències circumstancials, tot el litoral comprès entre la platja Llarga i l’Arrabassada, els Morrots de la Cala Romana i la Savinosa, constitueix un veritable espai d’interès natural que forma part intrínseca de l’Anella Verda de Tarragona, i que coherentment caldria no alterar, ans al contrari, recuperar. Això és així.

S’evidencia pels seus valors naturals, espècies i associacions biològiques com les ensopegueres endèmiques i la comunitat de fonoll marí al roquissar, la màquia litoral de garric i margalló amb murtra, te de roca i alguna savina que donava nom a la contrada, la pineda de primera línia amb formació pulvinular, la vegetació relicte de rereduna amb bufalaga, munió de ratpenats escadussers, interessants poblaments de sargantana cua-roja i dragonet rosat, i als penya-segats els falciots pàl·lids, les merles blaves o els corbs marins emplomallats que s’hi ajoquen, entre moltes espècies i hàbitats que cal conservar i regenerar en tota la potencialitat de l’espai, i d’altres raonables de reintroduir. I també, rellevants restes paleontològiques immerses en la particular geologia que encara cal prospectar degudament.

A la part del preventori de la Savinosa, el paisatge és de mediterraneïtat i singularitat excepcionals també, i de cap manera s’ha de massificar ni potenciar-hi la circulació rodada, i més quan hi preexisteix un camí plausible; s’ha de tractar talment com a un espai natural que cal restaurar paisatgísticament i ecològicament. I recuperar socioambientalment per a la ciutadania, tal com l’antiga propietat va postular en el seu dia com a condició per a la cessió del terreny. Això actualment no pot ser, ni la gent no ho vol, de cap altra manera que amb un ús ordenat de lleure tranquil sensiblement respectuós amb l’entorn: una vegada més, una cadena humana envoltant la costa el proppassat dissabte 30 de novembre ho va clamar. Cinc metres, doncs, de camí construït al bell mig de la comunitat de Limonium gibertii, protegida, projecta un passeig marítim sobredimensionat, un atemptat innecessari i agressiu amb tot, gens integrat a res. Sols caldria arranjar el sender costaner actual de manera minimalista, immers al paisatge tal com es fa en tants altres espais naturals!

Hi seria oportú, això sí, enderrocar els edificis mig enrunats i amb mínim interès arquitectònic, tot rehabilitant-ne un testimoni d’un passat, per a un modern ‘Centre d’Interpretació de l’Anella Verda’ ensems una ‘Escola de Natura del Mar’, suara per a difusió de la història natural del litoral tarragoní, en la part més interior, a l’ombra agraïda dels pins –el sector alhora de menor vàlua ecològica–, tot associant-hi altres equipaments ciutadans, com una petita Àrea Forestal Recreativa on poder fer menjars de germanor amb serveis de restauració, un petit jardí botànic il·lustratiu, itineraris naturalistes autoguiats, miradors d’aus marines, hotels de ratpenats de refugi alternatiu pel poblament resident, etc.

A l’Anella Gaià-Francolí comarcal en general, per pròpia definició resulta inversemblant que hi floreixin projectes de més passejos marítims, més urbanitzacions, més càmpings, camps de futbol o camps de plaques solars... Sinó, quin sentit té una Anella? Estem badant molt i molt, cal ja un Pla Especial de Protecció, Ús i Gestió de l’Anella Verda i Blava Gaià-Francolí en l’àmbit comarcal, on quedi ben clar què és l’Anella, el què s’hi pot fer i deixar de fer i, allò que hi cal fer: un acord social i polític que ja a l’abril de l’any 2016 el Consell Comarcal del Tarragonès va aprovar per unanimitat en Declaració Institucional, i que fins al moment no s’ha materialitzat. Així ens trobem, doncs. Fins que, pel cas, un més que probable incendi de sisena generació ho sentenciï tot.