La DANA de València: conseqüències més enllàdel fenomen meteorològic

Tristesa absoluta i ràbia, molta ràbia pel que va passar el dimarts 29 d’octubre al País Valencià. També el que està passant des d’aquell dia. Més de 200 persones mortes i un nombre molt elevat de desaparegudes. I enormes pèrdues materials, que passarien a un segon pla. Com a conseqüència de què? Doncs no hi ha cap dubte que hem de començar amb el fenomen meteorològic. La DANA (depressió aïllada en nivells alts). Una massa d’aire freda que va arribar a les nostres latituds i que, estacionada en una posició determinada, el seu moviment de l’aire en sentit contrari al de les agulles del rellotge (sí, encara en queden de rellotges amb agulles), va propiciar un flux continu d’aire provinent de llevant, on hi trobem la mar Mediterrània. L’orografia també va jugar un paper important i tot plegat va fer que a l’interior de la província de València es fes realitat allò que més temen Astèrix i els gals: que el cel els caigui a sobre. Això és el que va passar, en forma de pluja torrencial, el dia 29 d’octubre.

Si en un espai relativament breu de temps cauen 600, 500, 400 o 300 litres per metre quadrat, sí o sí hi haurà conseqüències. Quines? Bé, això no dependrà únicament de la pluja i la seva intensitat. També dependrà del moment del dia en que passi. No és el mateix, des del punt de vista de què estem fent la gent, al migdia que a mitjanit. Però també s’han de tenir en compte els usos del sòl. Com d’antropitzat es troba el territori. Com s’ha configurat la presència humana en el territori on s’ha produït aquesta pluja torrencial, però també aigües avall, a la zona plana on convergeixen barrancs, rieres i rius. Una zona, aquesta darrera, que acostuma a ser on hi ha una major concentració de població, assentaments, activitats socioeconòmiques i infraestructures de transport i comunicació. La gent ens movem, de casa a la feina, als centres educatius i a les zones comercials i de lleure, entre altres. I viceversa. Per tant, les conseqüències d’una pluja d’alta intensitat seran més greus si resulta que l’ocupació que hem fet del territori presenta deficiències. Crec que ja se m’entén.

Però no tot acaba aquí. També s’ha de tenir en compte com actuem en cas de que estigui previst que un risc, en aquest cas meteorològic, es manifesti. Que ens visitaria una DANA ho sabíem des de feia dies. On del llevant peninsular, la seva intensitat i l’acumulació de pluja no va ser amb tanta antelació, perquè no és possible fer-ho amb una mínima fiabilitat. Ara bé, l’Agencia Espanyola de Meteorologia (AEMET) va emetre avisos vermells ja a primera hora del matí del dimarts 29 d’octubre. En un d’aquests es deia, en relació a la província de València: «¡Mucha precaución! ¡El peligro es extremo! No viaje salvo que sea estrictamente necesario».

Però bé, AEMET o METEOCAT informen. I la població podem estar pendents, o no, d’aquesta informació. Qui sí que han d’estar pendents d’aquesta informació, i actuar en conseqüència, són les administracions. I en base a la informació rebuda activar els serveis d’emergència fent ús de les competències que els hi pertoquen en matèria de protecció civil.

Tenint en compte això, ens podem fer una sèrie de preguntes:

- Va ploure una quantitat desorbitada d’aigua amb una elevada intensitat i no excessivament concentrada espacialment que podia generar inundacions? Sí, per suposat.

- L’ocupació del territori en alguna de les zones afectades de la província de València era inadequada? Sí, sense cap mena de dubte.

- Els avisos de l’AEMET van ser prou clars i van ser emesos amb suficient antelació? Sí, penso que ho van ser.

- Les administracions amb competències van actuar en conseqüència als avisos? Amb el pas dels dies se sabran més coses. Però diria que no. Tard i malament, aquests serien els qualificatius.

- A igual intensitat de pluja i la mateixa inadequada ocupació del sòl les pèrdues, especialment de vides humanes, haguessin estat molt menors si l’administració hagués actuat d’una altra manera? Absolutament, sí.

- En cas d’un altre tipus d’actuació, més en consonància amb el risc que arribava, igualment hi hagués hagut algun mort? Segurament. S’han d’intensificar el esforços en millorar la cultura de l’autoprotecció.

Finalment, un consell pels alcaldes i alcaldesses que puguin estar llegint aquest text. Donat que l’arribada d’una DANA a les nostres latituds es farà més habitual, i a més de més freqüents seran més intenses degut al canvi climàtic, revisin si el seu municipi disposa, o té en vigor, el pla d’emergència municipal vinculat al pla INUNCAT. De pas, aprofitin per fer el mateix amb l’INFOCAT i tots aquells plans que siguin d’obligada disposició al seu municipi o bé sigui recomanat tenir-los. I no dubtin en trucar a la porta de les administracions superiors. Clar que nosaltres, els ciutadans, també ens podem preocupar en saber-ho. Responsabilitat compartida, que no vol dir que tothom en tingui la mateixa.