L’IBI i les renovables: el que funciona, no ho toquis

Els que ja portem uns quants anys en això del desplegament de les energies renovables desconfiem de la dinàmica dels incentius per estimular l’impuls a un repte que és de tots. Benvinguts siguin sempre els ajuts econòmics, però, com també saben els concessionaris de cotxes, si els incentius no són estables sotmeten al mercat a unes fluctuacions amb pics de serra molt marcats que tensionen més del compte el mes a mes de les empreses, a més de carregar-los amb un plus de burocràcia per gestionar unes subvencions que exigeixen requisits draconians i que acostumen a arribar tard i malament a la butxaca del consumidor. Per això, en el nostre àmbit, a l’hora de convèncer els clients, ens agrada posar el focus en l’estalvi energètic que suposa una inversió en una instal·lació fotovoltaica, més que no pas en determinats incentius que provoquen més incertesa de la que seria desitjable.

Però hi ha hagut un incentiu que ha funcionat mol bé. Em refereixo a les rebaixes que els ajuntaments han aplicat a l’IBI dels propietaris d’habitatges que han incorporat plaques fotovoltaiques. I ho ha fet perquè aquest impost és una despesa molt tangible que tots tenim al cap i que, quan arriba retallada a la meitat, per exemple, es nota. A més, no cal fer cap paperassa ni esperar res, ja que, com sabem, el rebut, retallat o no, arriba puntual un cop l’any.

Per això crec que és un error que alguns ajuntaments estiguin fent passos enrere, limitant les ajudes, com és el cas de l’Ajuntament d’Altafulla, o directament eliminant-les, que és el que va fer el de Tarragona, un dels últims en incorporar aquesta figura que només va estar vigent un parell d’anys. Són decisions que provoquen incertesa i dubtes. En canvi, i sense voler entrar en polèmiques de campanar, altres consistoris com el de Reus tenen clar que l’aposta per l’impuls a l’energia neta és ferma i mantenen i milloren els ajuts a les Inversions dels particulars. Soc conscient que quadrar els comptes municipals -com tots- és difícil, però fora bo tenir clares que algunes polítiques no es toquen, perquè són d’interès general. I és evident que la transició energètica n’és una.

Nosaltres, el sector privat, continuarem posant el focus en el fet que el guany del consumidor ve per la via de l’estalvi energètic que generen les renovables. I també en els valors, perquè no hem d’oblidar que tot plegat ho fem per combatre el canvi climàtic i protegir el medi ambient. Però és innegable que els estímuls afavoreixen el procés. Així que, de la mateixa manera que reclamem a les forces polítiques que subscriguin pactes d’Estat sobre qüestions transversals i que no s’haurien de polititzar com l’educació, en l’àmbit municipal els ajuts fiscals a l’energia verda no haurien d’estar sotmesos als canvis de colors als consistoris o a les contingències recaptatòries a l’hora de quadrar pressupostos. En interès de tots, no toquem allò que funciona.