L’Europa de la gent
Qui em coneix sap que sempre he estat, i continuo sent, un europeista convençut i militant actiu. Els territoris que formem part de la Unió Europea no tenim cap alternativa fora d’aquesta institució política i econòmica. Com s’està configurant el món avui, encara accentua més aquesta realitat.
De l’informe Draghi es desprèn una bona anàlisi dels reptes futurs i de les amenaces que tenim Europa si no actuem de forma decidida amb reformes importants a curt termini. Caldrà que tots, des dels nostres àmbits, hi contribuïm, si no, ens podem convertir en un actor molt secundari de l’economia i la geopolítica mundial. Aquest informe entre molts altres aspectes voga per una Unió més integrada i un reforç de les institucions europees.
Fins ara, aquesta integració i reforçament institucional s’ha fet més de dalt cap a baix, que inicialment tenia tot el sentit, i potser era l’única forma de fer-ho. Però avui, quasi setanta anys després del Tractat de Roma, és fonamental fer-ho més de baix cap a dalt, i que el conjunt de la població, i no únicament els mandataris o les institucions estatals, estigui plenament implicada i se senti protagonista. En cas contrari, correm el perill que la gent percebi la UE com una entelèquia que li provoca més problemes que solucions aporta. De fet, el resultat a les últimes eleccions al Parlament Europeu, amb l’ascens de partits antieuropeus, o el mateix Brexit, confirmen aquest perill.
Escric això perquè, aquesta setmana, hem viscut un exemple més d’aquesta Europa buròcrata i dominada per les elits dels alts funcionaris allunyats de la realitat socioeconòmica dels seus conciutadans. El que ha passat amb les noves restriccions a la pesca de l’arrossegament al Mediterrani és un exemple de com el projecte Europa s’allunya del dia a dia de la seva gent, i abona les arrels dels discursos populistes antieuropeus. La solució final no és tampoc una bona decisió, i vull pensar que no es complirà el que he escoltat d’un amic pescador calero, reconvertit fa uns anys en periodista, Josep Martí Blanch: «la UE ha decidit que vol matar els pescadors d’arrossegament, però que en lloc de fer-ho d’un dia per l’altre, ho farà a càmera lenta».
Sovint les decisions regulatòries s’elaboren sense conèixer la realitat econòmica, social i fins i tot històrica i cultural de les activitats productives. Així es fan propostes pensant només a quedar bé davant de certs lobbies, en tranquil·litzar suposadament consciències de l’elit buròcrata que viu a Brussel·les en la seva bombolla institucional, o en ser exemple de polítiques ambients que després no s’apliquen a cap altre lloc del planeta, provocant un greuge encara major a les empreses europees, pimes majoritàriament. Això allunya Europa de la seva gent.
També l’allunya de la gent l’actitud que sovint emprem els diferents responsables polítics, tant en l’àmbit local, nacional com estatal, quan davant de qualsevol decisió impopular que han d’aplicar s’escuden en «ho exigeix, ho demana o ho imposa Europa», quan sovint són decisions que no deriven estrictament d’Europa. Aquesta actitud irresponsable també adoba el terreny a moviments antieuropeus.
Tanmateix, avui és imprescindible que el conjunt de la població s’impliqui en el projecte europeu i el senti propi, i per això calen reformes profundes a les institucions europees. Cal mantenir viu el principi de subsidiarietat, apropar la presa de decisions a la gent, que aquesta se senti amb la capacitat d’influir, i que el Parlament, on els seus diputats a diferència dels alts buròcrates de la Comissió, saben que cada cinc anys hauran de passar comptes, tingui cada vegada més força i protagonisme.
Tenim molts reptes, ens juguem el futur d’Europa, de fet, ens juguem el nostre futur.