L’esclavitud més antiga del món (i II)

Al web del Parlament europeu es poden veure els debats sobre l’informe. A mi m’ha agradat especialment la intervenció de M. Eugenia Rodríguez Palop, eurodiputada per Podemos.

Textualment (em limito a traduir al català) va dir: «La prostitució (...) no existiria si no existís el patriarcat, perquè l’únic que li dona sentit és la fantasia masculina de dominació. Normalitzar-la suposa institucionalitzar els privilegis sexuals de què gaudeixen els homes i consolidar la subordinació estructural de les dones. La prostitució és una escola d’egolatria, narcisisme i psicopatia en què s’ensenya que les dones són simples ens biològics dels quals disposar a voluntat (...)».

No hi puc estar més d’acord. Llàstima que entre les prioritats del seu partit, que justament ocupa (ara en funcions) el Ministeri d’Igualtat, no hagi estat tirar endavant una llei abolicionista de la prostitució.

Tampoc no ho ha estat per a l’altre partit del govern, el PSOE, tot i les promeses electorals. Oblidada en un calaix (o en una paperera) deuen tenir la proposta de Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP) elaborada des de la Plataforma d’Organitzacions de Dones per l’Abolició. I a la cua, o transpaperada, la proposta, menys ambiciosa, que va elaborar el PSOE.

Entre les raons que es poden explicar, la falta de consens. El cert és que el mite de la puta empoderada autogestionada ha colonitzat alguns espais d’esquerra. Alguna n’hi deu haver i (quina casualitat!) deu ser just la que coneixen tots els polítics que defensen que es tracta d’una activitat perfectament homologable a qualsevol altra.

I entre les raons que no es poden explicar, segurament també el fet que Espanya és el país europeu amb major demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial. Segons les Nacions Unides, el 39% dels homes espanyols ha pagat en alguna ocasió per mantenir relacions sexuals. O sigui, 4 de cada 10, això vol dir molts votants. I res no fa pensar que el percentatge entre els votats sigui més baix.

El 14 de setembre els Mossos d’Esquadra van detenir a Barcelona, prop de l’Estació del Nord, un home que volia emportar-se a França una de les dones que explotava sexualment. Uns dies més tard, a Tarragona, la Policia va desmantellar un grup criminal que obligava dones que havia captat amb falses promeses de treball a prostituir-se al carrer.

Aquestes dones estaven explotades (i violades i maltractades) pels seus proxenetes, però també per tots els homes que havien pagat per usar-les. Per violar-les, perquè no crec que ningú gosi dir que aquelles dones «consentien». Els puters no discriminen, creuen que no són violadors perquè ells no han hagut d’exercir la violència per tenir sexe amb aquella dona.

D’això ja se n’ocupen les màfies proxenetes. Està clar que només actuant sobre la demanda es pot aturar aquest negoci criminal que envia a tota la societat un missatge inequívoc: que la satisfacció sexual dels homes està per sobre de la llibertat, la dignitat i els desitjos de les noies i les dones.

La resolució del Parlament Europeu marca un camí per lluitar contra l’explotació sexual. Un camí que passa també per polítiques que han de desenvolupar els ajuntaments amb mesures tan concretes com aprovar ordenances municipals que multin els demandants de prostitució; atendre des de Serveis Socials i SIAD les dones en situació de prostitució com a víctimes de violència masclista i proporcionar-los protecció, atenció psicològica, ajudes socials i reinserció laboral; denegar o retirar llicències als locals on es prostitueixen dones; prohibir i sancionar la publicitat específica d’espais de prostitució, i destinar recursos de la policia local a la persecució de màfies proxenetes.

Prop de casa nostra hi ha dones esclavitzades, enganyades amb deutes, apallissades i drogades per sotmetre-les i aguantar homes que no les consideren éssers humans com ells. Per a qualsevol ajuntament compromès amb la igualtat entre dones i homes actuar contra aquesta forma moderna d’esclavitud hauria de ser una prioritat.