L’esclavitud més antiga del món (I)

El passat 14 de setembre el Parlament Europeu va aprovar una resolució que no va tenir gaire ressò al nostre país. De fet, no en va tenir cap. Es tracta de l’Informe sobre la regularització de la prostitució en la UE: repercussions transfrontereres i conseqüències en la igualtat de gènere i els drets de les dones. Com que crec que és un pas important per al dret de les dones a viure lliures d’explotació i de violència sexual, m’agradaria parlar-ne. El text íntegre de l’Informe es pot consultar al web del Parlament, reproduiré aquí textualment alguns punts:

41. Demana als Estats membres que garanteixin que es castigui com a infracció penal el fet de sol·licitar, acceptar o obtenir un acte sexual d’una altra persona a canvi d’una remuneració, la promesa d’una remuneració, el subministrament d’un benefici en espècie o la promesa d’aquest benefici;

42. (...) que garanteixin que es castigui com a delicte penal l’explotació de la prostitució d’una altra persona, fins i tot amb el seu consentiment;

43. (...) que adoptin mesures per a lluitar contra les causes econòmiques, socials i culturals de la prostitució, perquè les dones en situació de pobresa, exclusió social, discriminació i migració no siguin víctimes d’aquesta forma d’explotació.

És a dir, el Parlament Europeu demana als estats que legislin, facin polítiques i destinin recursos per abolir la prostitució, que no és, com diuen alguns, l’ofici més antic del món, sinó la forma d’esclavitud més antiga i una de les manifestacions més dures (i la més normalitzada socialment) de violència contra les dones. Abolir la prostitució, òbviament, no vol dir perseguir les dones prostituïdes, tot el contrari: vol dir oferir protecció, alternatives i recursos a les dones en situació de prostitució i penalitzar i perseguir els proxenetes i els puters, perquè és la demanda la que fa que dones i nenes vulnerables de tot el món acabin sent víctimes d’aquesta indústria global al servei de l’ancestral privilegi masculí d’accedir sexualment a dones que no els desitgen.

Si en algun moment del segle passat, coincidint amb l’època de l’alliberament sexual, algú podia haver pensat que la prostitució acabaria sent una activitat residual, pròpia d’èpoques feliçment superades en què els homes i les dones no es podien relacionar lliurament com a iguals, i destinada a desaparèixer, ha passat tot el contrari.

La prostitució és ara una indústria globalitzada que capta –amb violència o enganys– nenes i dones vulnerables, la gran majoria de països pobres, i les distribueix per tot el món per satisfer la demanda del puters. El 70% de les persones prostituïdes a la UE són dones migrants. El 90% ha patit abusos sexuals en la infància o l’adolescència.

És una indústria creixent perquè la demanda, impulsada per la indústria germana del porno (que erotitza el sexe violent i misògin) i des de plataformes d’Internet, no para d’augmentar entre els nois i els homes joves: per a alguns consumir prostitució, sols o en grup, és una forma normalitzada d’oci.

Al web del Parlament europeu es poden veure els debats sobre l’informe. A mi m’ha agradat especialment la intervenció de M. Eugenia Rodríguez Palop, eurodiputada per Podemos. Textualment (em limito a traduir al català) va dir:

«La prostitució (...) no existiria si no existís el patriarcat, perquè l’únic que li dona sentit és la fantasia masculina de dominació. Normalitzar-la suposa institucionalitzar els privilegis sexuals de què gaudeixen els homes i consolidar la subordinació estructural de les dones. La prostitució és una escola d’egolatria, narcisisme i psicopatia en què s’ensenya que les dones són simples ens biològics dels quals disposar a voluntat (...)».

No hi puc estar més d’acord. Llàstima que entre les prioritats del seu partit, que justament ocupa (ara en funcions) el Ministeri d’Igualtat no hagi estat tirar endavant una llei abolicionista de la prostitució. Tampoc no ho ha estat per a l’altre partit del govern, el PSOE, tot i les promeses electorals. Oblidada en un calaix (o en una paperera) deuen tenir la proposta de Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP) elaborada des de la Plataforma d’Organitzacions de Dones per l’Abolició. I a la cua, o transpaperada, la proposta, menys ambiciosa, que va elaborar el PSOE. Entre les raons que es poden explicar, la falta de consens.