Homenatge a Imma Costa Ramon
Hi ha moments en què les paraules no poden expressar exactament tot el que sentim. Aquest és un d’aquells moments. Sempre ens provoca dolor la mort d’una persona propera però en el cas de l’Imma aquest sentiment ens deixa un quelcom de perplexitat davant la constatació de què mai més podrem tornar a gaudir del seu dinamisme i de la seva vitalitat.
El primer que vull, com a vice-president de la Diputació de Tarragona i portaveu del PSC, és manifestar l’orgull dels i les socialistes per haver comptat amb el compromís d’una persona de la envergadura política, moral i humana d’Imma Costa Ramon.
Dues coses vaig poder apreciar directament de l’Imma. Primer, el seu amor pel Penedès. Segon, i molt directament vinculat amb el que acabo de dir, el seu amor pel conjunt de les comarques de Tarragona.
Fruït d’això tothom que la va conèixer coincidirà amb mi en recordar que l’Imma, explícitament, va decidir renunciar a assumir responsabilitats polítiques a institucions d’àmbit nacional per treballar des de la seva estimada Diputació de Tarragona al servei de les ciutats i pobles de la demarcació i, especialment, de la seva gent. I això diu molt d’ella, sobretot, a nivell humà.
Una altra característica que sempre vaig admirar en ella era la seva capacitat de relacionar-se amb tothom, sobretot amb els seus adversaris polítics, amb empatia i des del respecte. Fins i tot en situacions de crisis tenia la capacitat d’escoltar, de mantenir el cap fred i de tractar tothom amb respecte. I no és que vinguem, lamentablement, d’uns anys en què aquestes característiques hagin destacat en el debat polític.
Per tant, no dubto a qualificar a l’Imma Costa com a paradigma de la bona política, la que no insulta, la que no difama, la que no enganya. Trobarem tots i totes a faltar la teva intel·ligència, el teu bon judici, la teva disciplina i la teva capacitat de compromís polític.
En aquests darrers anys hem pogut apreciar la teva inesgotable ètica de treball que no buscava reconeixement sinó que s’esforçava per atendre a aquells que més ho necessitaven. Perquè l’Imma mai va oblidar per a qui lluitava: pel poble de les comarques tarragonines, sense exclusions.
La recordo batallant on fins fes falta, amb aquesta tenacitat seva tan característica, sent regidora, sent alcaldessa, sent diputada provincial o sent, aquests darrers mesos, vice-presidenta de l’ens fins aconseguir aquelles ajudes o suports a projectes del territori, sobretot a aquells que naixien del nostre teixit associatiu. Sempre disposada a rebre, a escoltar, a ajudar.
Aquesta és la imatge que sempre recordaré d’ella, la d’una persona plena d’energia i d’idees noves, que no es va limitar mai a acceptar la realitat tal com ens venia imposada, sinó que sempre va estar disposada a lluitar per assolir la realitat que ella considerava justa. I en aquest compromís està la seva victòria.
I des del cor deixeu-me afegir que cada cop que s’obri un equipament, s’habiliti una nova línia d’ajudes, o s’aconsegueixi una nova subvenció una gota de suor del treball polític de l’Imma estarà allà amb nosaltres. Gràcies Imma per tot, gràcies, estimada companya, per tant!