Històries de dones

La història que nosaltres vam estudiar la van escriure els homes, que es van erigir en la norma de la societat, mentre les dones quedaven relegades a l’àmbit domèstic i privat. En la introducció del llibre Catalanes del IX al XIX, les investigadores Carme Sanmartí i Montserrat Sanmartí fan referència a les protagonistes: «... tenien el destí marcat i en aquest destí sempre havia un home .... que determinava com havien d’actuar. Molt poques van tenir l’energia o la voluntat d’escapar del futur que s’havia previst per a elles».

En les últimes dècades del segle passat van començar els estudis sobre les dones i el gènere, i la nostra historiografia, superant obstacles i dificultats, va fer acte de presència, començant a reparar la invisibilitat femenina. S’han obert nous camins, amb el gènere com a categoria històrica d’anàlisi. Va nèixer l’interès per recuperar i divulgar biografies femenines i el coneixement sobre les seves aportacions, i va anar creixent. Ara només cal fixar-nos en el nostre entorn per veure que hi ha nombroses propostes en marxa.

Uns quants exemples, sense ser exhaustiva. La sèrie Dones a la història de Tarragona, del Museu d’Història, la Biblioteca-Hemeroteca Municipal i TAC 12, porta quatre temporades de vídeos que presenten un calidoscopi d’històries de dones, pertanyents a totes les èpoques, oficis i classes socials. Així podem saber quin paper van jugar les dones al setge de Tarragona de 1811, algunes d’elles violades pels soldats francesos i altres, heroïnes de guerra; o que només una dona artista, Beatrice Bizot, té escultures a l’espai públic de Tarragona, una al Circ romà en homenatge a l’arqueòleg Xavier Dupré i l’altre, al passeig del Serrallo.

Són nombrosos els Clubs de Lectura organitzats per la Biblioteca Pública de Tarragona a l’entorn de les dones, sigui com a autores o com a protagonistes, com l’actual d’abril a juny que tracta sobre la història en el món antic des d’una mirada femenina, conduït per Joana Zaragoza.

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí exhibeix durant tot l’any l’exposició de producció pròpia Tros de dona, comissariada per Anna Maria Andevert. A partir d’una investigació sobre la presència de les dones en el fons permanent del Museu, destaca el paper femení en les tasques diàries, necessàries i invisibles com són les domèstiques, les cures i en definitiva en el sosteniment de la vida.

Properament es presentarà un llibre de recerca de l’arqueòloga Teresa Buey sobre el protagonisme de les dones en l’epigrafia romana de Tarragona, dins la col·lecció Atenea d’Arola Editors, que dirigeix Montserrat Duch. És l’única col·lecció editorial feminista a Catalunya, amb una vintena de llibres publicats.

Fa ben poc s’ha presentat el llibre La fàbrica de Tabacs de Tarragona: un referent per a la indústria, l’economia del Tarragonès i les dones treballadores, de Sara Masalias i Ramon Gabriel. L’obra, guanyadora del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2020 del Consell Comarcal, constata el protagonisme del col·lectiu femení.

TAC12 TV ha projectat al març la sèrie Inspiradores, que descobreix dones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre imprescindibles, com l’escriptora M. Aurèlia Capmany, i altres poc o gens conegudes, com les tres pioneres catalanes del segle XIX que es van entestar a trepitjar les aules universitàries per estudiar Medicina: Helena Maseras, Martina Castells i Dolors Aleu.

Hi ha molts més recursos que aporten coneixements sobre les dones, com les Biografies de Tarragona de l’Arxiu Municipal, la cita anual amb els calendaris de dones científiques de diferents camps de la URV o el Punts de Llibre sobre dones tarragonines, impulsats per l’Ajuntament de Tarragona.

El coneixement sobre la historiografia de les dones va fent gruix arreu, en tots els àmbits del coneixement i de la vida, la recerca feminista avança. Les dones tenim una genealogia pròpia i més referents per a les noves generacions, i la història de la humanitat serà més justa.