Formació Professional. Factors estructurals

Per Formació Professional (FP) s’entenen tots aquells estudis i aprenentatges adreçats preferentment a la inserció, reinserció i actualització professional vinculats al món laboral, l’objectiu principal dels quals és augmentar i adequar el coneixement i les competències de les actuals i futures persones treballadores al llarg de la seva vida. La FP està definida per dos vectors: la funció que exerceix per a la societat i la necessitat d’una revisió profunda de la seva situació. L’interès de la FP es recolza en la importància que té com a ‘motor de canvi’ en l’estructura del mercat laboral, l’increment de professionals qualificats i la capacitat per reduir el fracàs acadèmic (dimensions que impacten en la cultura social i la competitivitat del sector productiu del país). Per què cal una revisió de l’actual model de FP? Per donar compliment a la seva finalitat, prioritària, que és la d’assegurar la professionalització de les persones, l’ocupació juvenil i evitar la sobrequalificació en el sector laboral.

Sovint es parla que la FP ha de millorar, sense fixar-se en el camí que ha recorregut en els darrers 50 anys des que es publicà la Llei General d’Educació al 1970. Ha estat un itinerari d’estudis fructífers per les persones intitulades, organitzats i desenvolupats amb encerts i febleses, sempre amb la consideració de segona opció acadèmica recurrent i amb una manca d’apreciació social i d’assignació econòmica necessària.

L’experiència aporta elements per a dissenyar els eixos estratègics d’aquests ensenyaments, partint de què: la FP és clau per a impulsar la competitivitat i el benestar social. És necessària i útil davant la crisi, l’envelliment i els canvis tecnològics constants. S’ha de visionar com ‘un tot’ i, per tant, s’ha de planificar amb projecció holística i no com la ‘suma’ de les seves parts. Cal emfatitzar en l’eficiència metodològica, organitzativa, i d’ innovació permanent. S’escau verificar l’efectivitat, l’eficiència quant a la qualitat i l’eficàcia respecte els resultats obtinguts, els acadèmics i la correspondència competencial amb el sector productiu. És fonamental disposar d’un banc de dades realistes per aportar evidències, analitzar-los i concretar propostes de millora.

Els paràmetres bàsics, d’entre altres, a considerar com a reptes per adequar i millorar la F.P. des del vessant d’estructura són:

La necessitat de millora de la imatge i consideració social de la FP. Cal canviar la impressió de l’imaginari col·lectiu sobre aquests estudis, que ha estat sempre dirigit de forma unidireccional i amb criteris aliens al prestigi sobre referents de solvència i estatus social. Les causes? diverses: les accions dels dirigents de torn, la comunicació, la manca de rigor i ètica professional-laboral, les famílies i la formació que s’imparteix en una estructura organitzativa basada en el ‘cafè per a tothom’ i, en casos concrets, d’oportunisme polític. Per a fer-la visible i millorar-la cal una cooperació sòlida entre els agents vinculats a la FP per mostrar-la tal com és, com una opció favorable en tots els sentits i l’elaboració de guies que vinculin les trajectòries formatives i laborals dels estudiants d’FP, divulgant els resultats d’inserció laboral.

La potenciació de la FP com a recurs formatiu, no subsidiari. Les particularitats de la FP han d’arribar a tothom per conèixer l’essència d’aquest i únic sistema professionalitzador. S’ha de comunicar amb fiabilitat. Les famílies han de conèixer la realitat en l’elecció dels estudis futurs dels seus fills i filles i les empreses han d’estar ben informades tècnicament. El procés d’orientació és essencial, tal com l’han prescrit sempre les Lleis d’Educació, tot i que malauradament no s’ha executat eficientment. Per afavorir la seva fortalesa s’ha de potenciar com un recurs formatiu fiable, rigorós i eficaç, i creure-s’ho de debò. S’ha d’evitar que aquests estudis s’utilitzin com a refugi de l’alumnat fracassat o amb conductes disruptives. Incentivar les empreses perquè demanin la qualificació professional adequada als seus futurs treballadors i executar el que planteja la llei LO3OIFP-3/2022 com un estímul i incitació a la revisió i adequació del sistema al nivell de la UE (això sí, sense referent pressupostari).

La planificació (territorial i sectorial) de l’oferta de FP i la seva avaluació. S’ha d’ajustar l’oferta actual de titulacions a les necessitats de les empreses, d’acord amb les demandes d’especialització i qualificació; definir un rang de qualitat de l’oferta ajustada a les necessitats del teixit socioeconòmic de cada territori i avaluar la forta demanda de perfils transversals sense correlació directa amb l’oferta. Les accions es poden focalitzar en la realització de plans estratègics de FP i vincular-los al sector productiu. La millora de l’oferta de FP amb la cooperació i sinèrgia entre administracions i la resta d’actors tot anticipant les necessitats del teixit productiu de cada territori i la conformació d’una una FP inclusiva i equilibrada quant a gènere per evitar la polarització en determinades especialitats i fomentar les denominades STEAM (industrials i altres) per a les noies.

La provisió de docents i especialistes, la seva formació contínua. La docència efectiva de l’FP es basa en l’aplicació de metodologies i didàctiques adequades, que s’identifiquin amb la família professional i, alhora, siguin aplicables. S’escau donar suport als plans d’estudi flexibles amb enfocs multidisciplinaris i col·laboratius, amb la integració de les eines digitals i el foment de la mentalitat d’empresa. La realitat descriu que per a la funció docent, el professorat ha d’estar format per als mòduls que ha d’impartir i fer el reciclatge tècnic, pedagògic i de coneixement bàsic de l’empresa. S’han d’incorporar amb efectivitat les tecnologies derivades de la I.A. en totes les especialitats. Els experts del món empresarial han de participar en l’activitat docent per a impartir matèries específiques. I, finalment, és obligat disposar de ‘campus’ amb centres de recerca que incentivin i afavoreixin la transferència de bones pràctiques, l’emprenedoria, la innovació i la investigació.

La reducció dràstica del fracàs acadèmic de l’alumnat i el desprestigi derivat. La mitjana d’aprovats en els CFP’s de Grau Mitjà és de l’ordre del 41% i en els de Grau Superior, del 36%. La taxa de finalització dels estudis, incloent un any més d’escolarització, és del 58%. A la Unió Europea, la mitjana d’intitulats entre les edats de 18 a 30 anys és del 43%, mentre que al nostre país és del 33%. Cal incrementar el nombre Tècnics de Grau Mitjà i, sobre tot, de Grau Superior. La manca d’orientació és factor d’incertesa a l’hora de triar estudis i elaborar l’itinerari personal.

Els indicadors reflecteixen el baix índex de la finalització dels ensenyaments de FP per part de l’alumnat, la qual cosa explicita la precària eficiència en la gestió del sistema; la manca de correspondència dels continguts de determinats títols amb la realitat professional assenyala una feblesa en l’eficàcia dels ensenyaments; i la necessitat d’ajustar els perfils personals de l’alumnat a l’especialitat que estudia.