Estació Intermodal: l’oportunitat
Pel territori l’estació intermodal no és una oportunitat. És L’OPORTUNITAT. Una infraestructura que marcarà un abans i un després en la mobilitat. I que suposarà, també, un nou paradigma pel que fa al desenvolupament urbanístic, demogràfic i econòmic d’aquesta àrea metropolitana tantes vegades reclamada i tan necessària, que ens ha de convertir en una autèntica punta de llança a Catalunya, Espanya i Europa. Aquesta és una evidència que sempre hem posat de relleu des de la Cambra de Comerç de Reus. I que ara, més que mai, la tenim a tocar.
L’estació definirà una nova cruïlla de camins per vertebrar uns pobles i ciutats importants, amb una línia costanera d’enormes possibilitats, amb una indústria i un turisme capdavanter i un rere país de riquíssim patrimoni agroalimentari i enoturístic. Un veritable pol d’atracció on una realitat plenament consolidada com la del Port de Tarragona podrà veure’s complementada adequadament amb un altre gran eix de desenvolupament com és l’aeroport de Reus, encara per explotar i dimensionar de manera adequada.
En el cas de Reus, aquesta estació ha de permetre dibuixar una nova realitat a la zona del Tecnoparc, possibilitant la cerca d’inversions industrials especialitzades en àmbits d’alt valor afegit com pot ser l’agroalimentari, el farmacèutic o el tècnic. Però no només a Reus. Ofereix una nova realitat que atorga moltíssimes possibilitats a Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, Constantí, La Selva o Riudoms entre d’altres poblacions de la seva àrea d’influència. I davant d’aquesta nova realitat, s’han d’acabar les batalles de campanar per adoptar una visió estratègica en un moment de gran transcendència.
Deixeu-me centrar l’atenció en un aeroport que ha de ser capdavanter a Catalunya, afavorint l’entrada i sortida de viatges empresarials i turístics. Habilitant una llançadora àgil i efectiva amb l’estació. Aprofitant els avantatges de connectivitat del futur Tramcamp. D’aquí la importància d’un traçat generós, iniciant-se a L’Hospitalet de l’Infant per connectar amb Mont-roig, Cambrils, Salou, La Pineda i Port Aventura, i amb Reus, Tarragona, els seus barris el Polígon Agro Reus i el de Constantí. Cal aquesta connexió, que si no pot ser amb tramvia, sigui efectiva amb d’altres sistemes alternatius.
N’estem tan convençuts del potencial de la nova estació com a nova cruïlla de camins, que per això seguim reclamant el desdoblament de la 420 per potenciar, encara més, el tràfic de mercaderies i l’activitat de creuers al Port de Tarragona. Però la 420 també ha de servir perquè Terol i comarques com la Terra Alta, la Ribera o el Priorat tinguin un accés directe a l’estació.
El futur està en la mobilitat. El debat està centrat, actualment, en l’ecologia i la sostenibilitat. Però cal aprofundir en l’anàlisi de la mobilitat. I valorar la importància d’analitzar el perjudici que causa una mobilitat ineficient. Quin és el cost econòmic pels particulars i les empreses. Només cal pensar en les hores que es perden per entrar a Barcelona o a les cues a l’antiga autopista. El cost és incalculable. Una riquesa que es malmet, que es desaprofita. Un temps valuosíssim que tirem irremeiablement a les escombraries i que ens afecta i perjudica absolutament a tots. La factura d’aquesta pèrdua de temps és impressionant. I per això és tan important que treballem per fer possible una mobilitat adequada. Per això cal escurçar testimonis per la intermodal. Que s’apliquin els recursos necessaris per anar ràpid. Que s’apliquin els pressupostos al 100% que el dèficit amb Catalunya és prou important perquè l’excusa sigui la manca de recursos. Com hem dit tantes vegades “l’important no es on es faci, és que es faci”. I per això és vital actuar ràpid.
Hem d’afavorir una comunicació fluïda amb València, també en alta velocitat, de la que ara mateix no disposem. El corredor ha de ser realment un corredor i no un cau de discussions. Els habitants de les comarques de més al sud han de poder venir a l’aeroport i la intermodal. I des d’ella hem de poder anar a Barcelona, Saragossa, Madrid o França. I en paral·lel pensar també amb rodalies, amb l’arranjament de l’R14 i l’R15 (les infraestructures ferroviàries de la vergonya) tan necessàries per afavorir l’equilibri territorial.
Es l’hora de superar l’error històric que es va cometre amb la ubicació de l’actual estació del Camp. Que afavoreixi definitivament l’acostament entre Tarragona i Reus superant totes les barreres físiques i mentals. I que tot el seu àmbit d’influència també la vegin com la seva estació. Que d’aquí 15 o 20 anys, quan es miri enrere, es pugui dimensionar adequadament l’encert d’aquesta actuació.
No posem pals a les rodes. Ara és el moment del seny, de la visió en 360 graus. I d’adonar-nos-en que estem davant de la gran oportunitat històrica de creixement exponencial del nostre territori i futura àrea metropolitana. No la desaprofitem. És sí o sí.
ENDAVANT LES ATXES