El campanar de Tarragona

Es parla sempre de batalles i batalletes de campanar entre Tarragona i Reus i que fins i tot i per la seva causa s’han perdut inversions importants i és cert. Per això sorprèn i molt que el començament de la precampanya municipal es faci amb les candidates dels principals partits polítics d’aquella, d’altra banda apreciada ciutat de Reus i amb la que aquest articulista va col·laborar en molt de gust en qüestions professionals i amb bons records del moment del comiat per les atencions rebudes tant dels seus funcionaris com del seu Alcalde. Sorprèn, es deia, que les candidates parlin com a punt rellevant i de forma més o menys directa de la capitalitat, cosa d’altra banda perfectament legítima.

És obvi que si es comença una cosa així, l’altre part, és a dir, la ciutat de Tarragona i la seva ciutadania, quan escoltin aquesta música, per cert prou coneguda històricament, es comenci a preocupar novament per una qüestió que te ja alguns segles d’existència i que potser no s’acabarà mai.

Però en el cas d’ara es dóna a més una interessant curiositat molt sorpresiva i és que de les candidates, algunes coneixen molt bé la província i el seu àmbit curiosament i precisament provincial del que Tarragona és la Capital.

És sabut que per a molts la província és una institució passada de moda i es ven quasi bé com una institució franquista i del ‘movimiento nacional’. Però dins d’aquestes estranyes memòries històriques no es diu que la província quan es dona el cop d’estat el juliol del 36 del segle passat contra la República tenia ja més de cent anys, és a dir, més d’un segle d’existència. I que un dels motius per donar la capitalitat a Tarragona va ser precisament per compensar, en part, la seva desfeta heroica a la guerra del francès.

Però podria ser que la promotora de que tothom en els discursos inicials de la precampanya municipal parli directa o indirectament a Reus de la Capitalitat fos la candidata que va venir a posar un anunci de grans dimensions al centre de Tarragona que deia de forma clara: ‘Recuperem la capitalitat. Recuperem l’orgull de Reus’, amb una foto d’ella somrient i força afavoridora, i tot com deia al principi de forma legítima perquè a més no es demanava el vot.

I això fet perquè es pensa la gràcia que farà a Reus, però no sé si es valora la poca gràcia que pot fer a Tarragona i que s’obri novament un debat que semblava que estava tranquil des dels famosos episodis de la Llei de Vegueries.

És oportú o no obrir ara aquest debat quan s’està parlant de l’àrea metropolitana, la regió del coneixement etc. Però en tot cas els que l’han obert per treure redit electoral i de manera més o menys directa ja sabem qui són i per tant ara que no es responsabilitzi a l’altra part si és defensa.

El 2010 va ser un any molt mogut a Tarragona i també abans i després. Es qüestionava molt seriosament la seva capitalitat a la Llei de Vegueries i em van encarregar el lideratge jurídic-administratiu, no evidentment el polític, de la defensa de la ciutat, cosa que vaig fer amb molt de gust. Conec per tant les interioritats d’aquesta temàtica i no solament professionals sinó polítiques.

La defensa es basava en un complert dossier amb dictàmens de catedràtics de dret d’aquí i de la Universitat de Barcelona i amb un acurat i complert estudi envers la posició de la ciutat al seu àmbit en els aspectes econòmics i demogràfics. I com a conclusió es redactaren les esmenes a la Llei de Vegueries per salvaguardar la ciutat. I tot això acompanyat de milers de signatures de recolzament ciutadà.

I vaig veure com actor-espectador coses força interessants que es poden resumir en un parell de negatives i de positives. En quan a les negatives em va sorprendre bastant que la Generalitat de Catalunya no contestés en cap moment a les nostres al·legacions i peticions i no perquè aquestes tinguessin mes o menys nivell professional, que crec francament que el tenien vista la categoria dels seus autors, sinó i especialment perquè anaven acompanyades de milers, milers i milers de signatures legals de ciutadanes i ciutadans de Tarragona.

És un principi jurídic elemental que l’administració contesti sobretot si són milers. I també en va sorprendre negativament que un parell de persones molt vinculades a la ciutat i amb càrrecs importants, un a la Generalitat i l’altre no, manifestessin la seva neutralitat un de forma directa i l’altre posant-se de perfil, enfront de persones amb també càrrecs molt importants vinculades a Reus que directament es posicionaven a favor de dita ciutat.

I les positives van ser la capacitat d’organització i de consens polític entre tots els grups municipals i institucions de la ciutat tot i constituint-se als efectes un grup polític-ciutadà molt reduït i unit com a ‘govern’ de la ciutat per aquest tema amb reunions fora d’horaris convencionals i a llocs interessants en silenci i en col·laboració i on es van prendre totes les decisions consensuades. També van ser molt positius els recolzaments d’altres municipis.

Però sobretot la sorpresa positiva major va ser el gran moviment de la ciutadania de Tarragona i no solament amb les signatures esmentades, sinó amb la gran i multitudinària trobada-manifestació als peus de les escales de la Catedral tot i recordant la defensa heroica de la ciutat a la guerra del francès i un dels motius precisament d’atorgar la capitalitat a la ciutat, i fins i tot amb productes fabricats de publicitat i recolzament i repartits i no precisament per l’Ajuntament sinó fins i tot per particulars.

S’explica ara tot això en primer lloc perquè han passat més de 10 anys i a més no es parla de noms. I en segon lloc per si es pot evitar una nova confrontació entre les dues ciutats. Perquè en definitiva i encara que a vegades no ho sembli a la ciutadania de la ciutat de Tarragona no li agrada que li venguin de fora a tocar el seu campanar i menys li agrada encara que li venguin de fora a tocar les seves campanes.