Consens, generositat i visió de conjunt: ingredients per avançar

En la història del Camp de Tarragona, llunyana o recent, s’han malbaratat iniciatives i projectes de gran importància per al conjunt de la ciutadania per falta dels necessaris acords i de visió conjunta de les administracions que hi participaven. Quan, a final de 2023, l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus van compartir amb la Diputació la voluntat de constituir una àrea metropolitana, per establir una estratègia comuna per aquest territori i millorar-ne la mobilitat i els serveis, a la nostra institució vam apostar per fer de paraigua aglutinador dels diferents municipis en aquest projecte tan rellevant. Tenint clar que eren els municipis els que en marcaven el rumb, i nosaltres, com a administració supramunicipal, hi aportàvem temps i recursos.

Aleshores, a la Diputació també vam apel·lar al consens i a la generositat dels municipis i de les institucions implicades per tal que aquest sigui un projecte robust que arribi a bon terme. Ara, arran dels desacords que s’han posat de manifest per la futura ubicació de l’estació intermodal, hem de recordar aquells criteris fundacionals bàsics de l’àrea metropolitana: col·laboració, confiança, responsabilitat i visió de conjunt. Certament, l’autonomia municipal és un bé que cal preservar, i totes les opinions i discrepàncies que hi pugui haver en aspectes concrets són totalment legítimes, però seria bo analitzar-les i treballar-les en el marc d’aquesta visió metropolitana, que encara que no estigui oficialment constituïda, ja ha començat a caminar.

Com a presidenta de la Diputació de Tarragona, institució que lidera les reunions de treball del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, tinc clar que una iniciativa de tanta magnitud com és l’àrea metropolitana requereix poc soroll i molta feina. De la mateixa manera, no ens podem permetre el luxe d’anar endarrere en consensos i passos ja assolits. Una reculada en un projecte com és l’estació intermodal, a més de significar una pèrdua d’anys en la inversió, representa ignorar acords institucionals col·lectius dels que ens han precedit.

D’altra banda, en un moment en què la precarietat de la xarxa ferroviària dificulta el progrés i impacta en la qualitat de vida de la ciutadania, no podem pas desatendre el clam social que genera aquesta situació, i per això reivindiquem i treballem per les tan necessàries millores en la mobilitat ferroviària al país. Cal que tirem endavant amb pas ferm, sense perdre més temps.

Històricament, les ‘guerres de campanar’ han estat un escull per avançar en temes socials, econòmics o de comunicacions que, avui dia, totes les institucions coincidim en dir que, sortosament, ja hem superat. La realitat metropolitana en què estem immersos ens convida a abordar-los d’una altra manera, amb la col·laboració i sinergies de tots els municipis que en formen part. Aprofitem-ho per avançar conjuntament, amb responsabilitat, i fer que el Camp de Tarragona pugui desenvolupar tot el seu potencial estratègic i no perdi competitivitat ni oportunitats de futur en un món cada cop més globalitzat.

L’àrea metropolitana només es podrà constituir oficialment i existir si tots els seus municipis hi creuen de manera ferma. I la Diputació de Tarragona, com sempre, serem allà on els municipis vulguin arribar.