Col·laboració publicoprivada

En el debat de política general d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya, el president Illa, va anunciar un impuls a la construcció d’habitatges, i ho va fer apel·lant a la col·laboració publicoprivada per assolir els objectius. Més enllà de l’anunci per resoldre un dels principals problemes del país avui en dia, aquí voldria aprofundir a aquesta apel·lació a la col·laboració publicoprivada. Una definició ampla d’aquest concepte podria ser la d’un sistema de cooperació entre el sector públic, i el sector privat, tant en afany com sense afany de lucre, amb l’objectiu de proveir i garantir un conjunt de serveis, o construir infraestructures que la societat requereix, i que en moltes ocasions no pot proveir directament i exclusivament, o ho faria de forma menys eficient, l’àmbit públic.

A Catalunya especialment al llarg d’aquest segle i l’anterior, podem trobar molts exemples. I també molts de casos, on exclusivament la iniciativa privada, ha estat suplint mancances, a vegades per falta de recursos i en altres per falta de sensibilitat, del mateix sector públic.

Durant els darrers anys, afortunadament molts de partits han incorporat els mecanismes de col·laboració publicoprivada als seus programes, ara caldrà que aquestes intencions s’acabin materialitzant perquè sens dubte el país i la societat en sortiran guanyant. I dic que això ha passat durant els darrers anys, perquè durant un temps no molt llunyà, des d’algunes formacions d’esquerres, es percebia, crec que de forma equivocada, la col·laboració publicoprivada com un impediment, com una competència o com inclús un inconvenient pel desenvolupament del sector públic. Per aquests motius, a alguns partits els ha incomodat, o han combatut, o inclús en algun cas han perseguit obsessivament, aquesta fórmula per cobrir les necessitats de la nostra societat. Crec que avui, i en alguns casos fruit d’adquirir experiència de govern, la majoria de formacions polítiques centrals del nostre país, no es troben en aquesta situació.

Tanmateix, si podem convenir que aquest mecanisme, és una bona fórmula per cobrir mancances de l’àmbit públic, i d’optimitzar l’aplicació de recursos públics, cal ser coherents en tots els àmbits, per afavorir-lo o almenys no perjudicar-lo.

A Catalunya la col·laboració publicoprivada ha configurat i cohesionat la nostra societat sense dubte, i entenc que cal continuar amb la mateixa línia. En l’àmbit educatiu, algú pot imaginar com hagués estat el nostre sistema educació sense l’escola concertada?, per tant, cal perseverar en la col·laboració publicoprivada també en aquest àmbit, potenciant l’escola concertada, no en detriment de la pública sinó com un complement d’aquesta.

En el en camp sanitari el mateix, no podem prescindir, al contrari, hem de potenciar, aquelles institucions privades, moltes d’elles sense afany de lucre, que encara avui estan prestant els servies sanitaris públics.

També en l’àmbit social troben un altre exemple de com la col·laboració publicoprivada, el Tercer Sector conjuntament amb empreses privades, han fet possible que es prestin uns serveis i es disposin d’unes infraestructures socials, que no haguessin estat possibles. En aquest camp, i especialment amb entitats de l’esmentat tercer sector hi ha molt de camp per recórrer encara. Tenim molts més llocs, on la col·laboració publicoprivada genera sinergies molt positives, com l’àmbit de la innovació i la recerca, amb parcs científics i tecnològics, o com la transferència de coneixement de les universitats a les empreses. Són molts els serveis i camps on aquest mecanisme genera beneficis al conjunt de la societat.

Un altre àmbit també important és el relacionat amb la construcció, renovació, fiançament, o gestió de determinades infraestructures. Aquí s’inclouria la necessitat d’aplicar mecanismes de col·laboració publicoprivada per assolir els objectius necessaris i ambicions respecte a la construcció habitatge al nostre país, sense aquests, els objectius novament fixats pel Govern, són inassolibles.

La col·laboració publicoprivada és una oportunitat que la societat catalana hem d’aprofitar en el futur, com l’hem aprofitat en el passat, i ho hem de fer amb determinació i convicció, les alternatives són pitjors i menys eficients.