Algú ho havia de dir

La publicació dels resultats de l’últim informe PISA, de 2022, va impactar en la societat pels pèssims resultats que va assolir l’alumnat català. Aquesta avaluació és promoguda per l’OCDE i s’aplica cada tres anys a l’alumnat de quinze anys, d’una vuitantena de països d’arreu del món. Avalua la competència matemàtica, científica i en comprensió lectora.

Els resultats d’aquesta avaluació han estat tan nefastos per als nostres estudiants que suposen una davallada d’un curs sencer, respecte de l’anterior informe de 2018.

Les causes d’aquest esfondrament de l’educació a Catalunya són diverses, però n’hi ha algunes de significatives i ben evidents.

Des de l’any 1990, a l’estat espanyol s’han promulgat vuit lleis educatives i una de catalana. Aquesta profusió de lleis ja pot donar la idea del desconcert, la falta de planificació, l’ús partidista i interessat de l’educació, del menyspreu de la classe política envers l’educació dels seus ciutadans.

Però encara cal assenyalar que, a més de la quantitat de lleis educatives inútils, la mala voluntat política, els experiments sense base científica duts a terme a l’ensenyament, la mercantilització del dret bàsic a l’ensenyament... han portat a la descomposició actual del sistema educatiu català.

Per molt que s’assenyalin culpables on no hi són: els immigrants estan sobrerepresentats, el professorat no està prou format, l’estat dicta el sistema a Catalunya... La realitat és que s’ha buscat rebaixar el nivell educatiu de l’alumnat impedint-li així aconseguir allò que és fonamental: formar-se i poder escollir lliurement i amb coneixement el seu futur.

Cada nova llei, cada modificació de l’anterior ha suposat un pas més cap al que, finalment, tothom ha comprovat amb els resultats de l’informe PISA 2022.

El professorat fa dècades que alerta sobre aquesta desfeta del sistema; però no, als polítics que han anat passant no els ha interessat mai parlar seriosament amb els professionals, de què calia fer, si és que es volia fer alguna cosa, per redreçar la desfeta educativa catalana.

Només per intentar parlar de l’educació a Catalunya i del greu error que suposava tractar només financerament aquest dret, l’administració educativa de torn ha desqualificat, menyspreat i insultat els docents que s’hi han atrevit.

Doncs fins aquí hem arribat i les proves del desastre educatiu que s’ha dut a terme a Catalunya són públiques i conegudes. Afortunadament encara hi ha informacions que des d’instàncies polítiques no es poden amagar o tergiversar del tot.

El sistema educatiu a Catalunya requereix de canvis profunds: tornar a posar en valor el coneixement, l’esforç personal, la constància en l’estudi, el respecte cap al fet d’estudiar i d’aprendre. O s’actua amb determinació i sempre, sempre, seguint els criteris dels professionals que estan a l’aula, no de xamans amatents només a la seva butxaca, o ja podem donar per amortitzat el sistema educatiu de qualitat.

Afortunadament, sembla que per fi ha arribat a la societat la realitat educativa i ja hi ha moltes famílies que veuen aquesta descomposició i s’organitzen per començar a posar damunt la taula la nefasta realitat educativa i començar, també, a intentar revertir-la.

Esperem que grups econòmics i polítics amb interessos lucratius al món de l’ensenyament no ho impedeixin.

I recordem què deia l’escriptor nord-americà Frederick Douglass: «L’educació és l’únic camí per escapar de l’esclavitud mental».