Alertes i restriccions

Resulta evident que les inundacions a València, entorn de la conca del Xúquer, han estat importants i dramàtiques sempre. Igual d’evident és que l’episodi viscut fa dues setmanes, ha estat especialment virulent, i amb efectes més devastadors. Negar el canvi climàtic, i que aquest està accentuant la gravetat d’aquests episodis, es negar un aspecte tant evident com que les inundacions han existit sempre.

Crec que també tothom coincideix que en el cas de Valencia, tant la gestió prèvia, amb el retard dels avisos a la població, com en la gestió posterior per la recuperar la normalitat, ha estat molt deficient per part de totes les administracions supramunipals. Durant aquests dies he tingut molt presents als alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, de les poblacions afectades, i com vivíem amb angoixa el que ha passat als seus municipis, en mig d’un aiguabarreig de sentiments d’impotència, preocupació, frustració, esgotament, indignació, incomprensió i ràbia.

Amb aquesta situació, ja sigui per la proximitat territorial i temporal del que ha passat a València, o ja sigui perquè s’obre un nou escenari, davant l’evidència del canvi climàtic, el Govern de la Generalitat a gran part de la nostra demarcació provincial, en deu dies ha establert dues vegades, restriccions per l’activació del pla d’emergències per inundacions. Si això no ha estat un excés de zel, pel que acaba de passar a València, i vull pensar que no, i és fruit d’una nova valoració davant dels nous escenaris climàtics a casa nostra, hem de pensar amb serenitat com gestionar millor aquests episodis.

Per aquestes restriccions, d’acord amb la legalitat vigent, el Departament d’Interior va aprovar dues resolucions on regulava les restriccions de mobilitat i suspenia determinades activitats. I si bé amb la segona resolució s’incorporen millores, que aclareixen més l’àmbit d’aplicació de les mesures, a l’incloure un annex amb els que es considera serveis essencials i d’emergències, la falta de concreció, la inseguretat jurídica i la confusió que han generat aquestes resolucions a l’activitat econòmica, i a la ciutadania en general, han estat important.

Per pròximes ocasions, que si no canvia el criteri del govern, vindran, cal exigir a la Generalitat un esforç de concreció, claredat, i d’eliminar ambigüitats o interpretacions possibles. Per a que unes mesures, que sent necessàries, generen per si mateixes distorsions a l’activitat econòmica, aquestes siguin les menys possibles, i sobretot que tothom sàpiga que cal fer, com i quan.

No faré una llista exhaustiva, en són molts, però repassaré alguns exemples d’aspectes a millorar. Les resolucions restringeixen la mobilitat excepte causa major i serveis essencials, i a la vegada suspenen determinades activitats com l’educativa universitària, esportiva o centres de dia. La restricció de mobilitat, no es concreta, així no saps si afecta mobilitat entre poblacions, entre comarques, o si és mobilitat amb vehicles, amb transport col·lectiu o individual o a peu. Algú podria dir que afecta qualsevol mobilitat, i per tant que no es pot sortir de casa, però la llei de protecció civil catalana, per aquests casos contempla el confinament, terme no emprat en aquestes resolucions.

Un altre aspecte que requereix clarificació és per què se suspenen determinades activitats, i d’altres no es diu res, i en conseqüència cal pensar que no estan suspeses, com les activitats econòmiques. La pregunta era, les empreses podien obrir i desenvolupar la seva activitat?, de fet les resolucions no ho prohibien, però sembla que prohibien que els treballadors poguessin anar a treballar, per una botiga, per un taller, per una fàbrica, aquesta indefinició genera encara més dificultats. A més, que caldrà fer amb les hores no treballades?, cal recuperar-les?, com?, quan? .

Això va provocar situacions de desconcert, i d’incongruència, per exemple a la meva ciutat, a Tortosa, mentre l’Ajuntament suspenia qualsevol activitat d’atenció al públic i tancava al públic les seves instal·lacions, obria el mercat municipal, on teòricament ni els treballadors ni els clients en aplicació estricta de les resolucions del Departament d’Interior podien desplaçar-se. A més, si havíem escoltat la consellera d’Interior, les restriccions afectaven l’activitat laboral, malgrat que per escrit la resolució no ho contemplava.

També caldrà millorar el llistat de serveis essencials. Un exemple real d’aquests dies, dues consultes al nostre despatx professional, un forn de pa, i una empresa de menjar preparat, no estaven a la llista de serveis essencials, però subministren pa i menjar cuinat a residències de gent gran, i a hospitals, és raonable pensar que no podien deixar de subministrar menjar als residents i havien de treballar, malgrat no tenir explícitament cobertura normativa.

En tot cas, ens troben amb una nova realitat, i cal pensar que el govern no canviarà el criteri respecte a l’activació de mesures davant d’aquests riscos climàtics, que dissortadament s’aniran repetint en el temps. Llavors cal que la normativa que regula aquestes mesures de restriccions a l’activitat en un futur, siguin més clara, més explicita, i generin més seguretat jurídica per tots els operadors, empreses, administracions, treballadors, i tota la ciutadania en general.