Tornem a ser visionaris
La meva generació recorda els ocells de l’Arale dient «babau» o bé en Vegeta insultant amb cara de molt mala llet i dient «microbi» mentre vèiem Bola de Drac. I és que sèries com aquestes van fer que els nens i joves de tota una generació estiguessin enganxats a productes en català, fins i tot aquells que a casa no eren massa avesats a veure la televisió pública catalana.
Akira Toriyama entrava a les nostres llars perquè els programadors de la nostra televisió amb molta perspectiva, també de futur, van fer una gran aposta encertadíssima que ara podríem dir que hem enyorat, i molt.
A ningú se li escapa, però, que els anys han passat i la tecnologia i els hàbits han canviat. Avui, les plataformes ocupen el 90,6% del públic català, mentre que la televisió baixa a un 79,7% i és utilitzada per una franja d’edat a partir dels 65 anys mentre que la ràdio, que té un 53,9% de públic a Catalunya, és per a la franja d’aquells que ronden els 49 anys.
Podem accedir a les plataformes des de la nostra televisió, el nostre mòbil, el nostre ordinador o la nostra tauleta i, a sobre, tenim un catàleg infinit amb productes que s’adeqüen als nostres gustos.
I aquestes plataformes, majoritàriament de llengua anglesa, en el seu extens catàleg, ens ofereixen productes en català? Doncs, deixant a banda plataformes nascudes al nostre país com Filmin, a la resta, un 2,8% del total d’allò que ens ofereixen ho podem trobar en català.
A aquesta petita batalla que anem guanyant cada dia, a poc a poc i fent feina, cal sumar que la ràdio escoltada a casa nostra és majoritàriament en català i que actualment s’ha tornat a treballar per obrir programació del SX3, abans Súper3, que després d’una dècada torna a ser líder d’audiència.
Perquè cal no oblidar que l’any 2012 el 3XL tancava i el 33 només emetia de nit i que l’any 2018 tancava el canal Super3. Aquestes retallades, que van suposar una mossegada del 25% del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, suposaven 100 MEUR menys, sumades als nous canals i als canvis d’hàbits de consum, va suposar una davallada molt important de publicitat per a mitjans públics i en conseqüència un empobriment dels productes audiovisuals catalans. Retallades estructurals fins avui, on s’han començat a revertir.
Sense complexos cal una aposta decidida per a la promoció de l’audiovisual en la nostra llengua, així com plataformes de la televisió pública catalana i producció de programes i ficcions en català.
Perquè el públic no ha deixat d’existir, però veníem de dècades on a poc a poc s’havia perdut aquella gran aposta dels visionaris de la programació de dibuixos japonesos en català. Els visionaris sense pressupost poca cosa poden fer.
Això no és Suècia, però en una cosa ens hi hauríem d’assemblar molt, i és en consumir els productes estrangers amb la doble opció de doblats i subtitulats en català, perquè per política hem de treballar per la lectura, i això ajuda i molt, però fem-ho també per la nostra llengua i per ajudar en l’aprenentatge de l’anglès.
Tot canvia, aprofitem-ho i fem els deures que no havíem fet encara. Això no és Suècia, una sèrie que ha enganxat joves i grans i amb alts índexs d’audiència; seguim per aquest camí, amb productes de qualitat, plataformes ben nostres com el 3CAT, treballant per ser presents en les estrangeres, donant suport a la indústria de l’audiovisual i en resum, fent una clara aposta per la llengua que és l’element més important de la identitat i cohesió del país.