Sí als bous

Els incidents a Aldover amb activistes antitaurins m’ha portat a la meva joventut, jo també hi corria davant la vaquilla i el bou. Era tot una experiència de descàrrega d’adrenalina. En festes, al setembre, el tossino ensabonat, que aquell any el va agarrar en Silvestre i després de cuinar-lo ens el vam menjar a la plaça. Després, ball d’orquestra.

A les 6 del matí buidàvem la gàbia de caragols de l’avi d’en Lliberata i la Maria Cinta ens va fer un suquet de caragols. Els bous al riu aplegava tot el poble, els més joves torejant, sense capota, ni espasa. Algú ho passava malament, pel cansament de no dormir, més que pel bou. Vaig fer molts amics a Aldover. Conec el poble i la seva gent i dubto molt el que diuen els antitaurins. El que m’ha comentat algun aldoverenc és que el que buscaven era provocar crispació per després utilitzar-la al seu interès.

Cada poble de Catalunya té la seva tradició i en la zona de l’Ebre hi ha jotes, bous i unes persones senzilles que estan acostumades a viure amb el que tenen i a divertir-se amb el que els marca la tradició que els ve dels seus avantpassats, els bous.

Crec que els antitaurins se’ls hauria de prohibir l’assistència als correbous i si tenen alguna cosa a dir que ho facin de lluny i per escrit.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)