Restitució, municipalitat... independència

Des del 15 d’abril de 2010 que la Canonja ha restituït la seva municipalitat, és a dir ara fa 6 anys que tornem a ser poble, i un poble independent. Des del 1964 que estàvem annexats a Tarragona, era l’època franquista i evidentment es va fer sense el consentiment del poble.

El procés d’obtenir la independència va durar molts anys i molta feina per part de les entitats del poble, dels partits polítics de l’època i de l’Ajuntament. I finalment, és clar, de l’Ajuntament de Tarragona i de l’àrea de Governació de la Generalitat de Catalunya, que també hi tenien una part important a dir.

I així el 15 d’abril de 2010, amb tota la votació unànime per part del Parlament de Catalunya, fou com ens vam convertir en el municipi 947.

Recordo perfectament que des d’ERC la Canonja hi vam treballar molt activament i sempre vam apostar per la tan anhelada restitució. Abans del 2004 moltes entitats ja demanàvem iniciar el procés, però no fou fins a aquell any que començar a prendre més forma. Llavors, com ara, el partit polític de l’Ajuntament de la Canonja era el PSC i a Tarragona fins al 2007 hi havia CiU i a partir del 2007, PSC. Es va acordar, entre els diferents pactes, que la desconnexió no fos total fins passats 15 anys, és a dir ara estem gairebé a la meitat.

En tots els actes, el nostre senyor alcalde sempre ha dit meravelles de la segregació de la Canonja, sempre en to positiu, sempre elogiant la nova situació, i sempre ha dit que econòmicament estem molt bé. I l’Ajuntament de Tarragona en cap cas s’ha manifestat en contra i s’ha trobat malament sense la Canonja. Per tant podem treure la conclusió que ha anat bé en ambdues parts.

I jo em pregunto, si els ajuntaments de la Canonja i Tarragona estan contents i satisfets amb la segregació i ambdós ajuntaments estan regits pel PSC, com és que estan tan en contra de la independència de Catalunya? També tenien dubtes i preocupacions de saber com aniria la segregació de la Canonja, és normal que puguin tenir dubtes i preocupacions envers el procés de Catalunya, però d’aquí a ser-ne plenament contraris...

Des d’aquí m’atreveixo a demanar-los que facin un paral·lelisme en els dos processos, ja sé que no són iguals, ni comprables, ni res de tot això, però sí que són les mateixes persones que un dia van valorar molt positivament que la voluntat d’un poble no s’havia de sotmetre a una acció dictatorial. Si és així, per què ara no valoren també la voluntat d’un poble? Per què no es deixen de partidismes i es regeixen pel sentit comú?

En nom d’ERC i del meu propi, i des de la més de les humils súpliques, voldria dir-los que escoltin i estiguin al costat de les persones i de la voluntat del poble, en aquest cas, d’un poble que vol ser lliure i vol la independència, que encara són a temps de rectificar, que Catalunya ens necessita a tots.

Endavant!