Reforma de la sedició

Des de l’anunci de Pedro Sanchez de la derogació del delicte de sedició, pel que van ser condemnats el membres del Govern pel 1-O, i la seva substitució per un nou delicte de desordres públics agreujats, amb una pena màxima de 5 anys contra els 15 actuals, s’han succeït les valoracions dels partits polítics, obeint més als seus posicionaments previs que no pas a una anàlisi jurídica.

Des del Gobierno s’ha motivat la reforma per adequar el Codi Penal als estàndards europeus i als requeriments del Consell d’Europa. Però això no és cert del tot. Hi ha països que no tenen aquest delicte, i en els que tenen un tipus penal similar les penes màximes son inferiors en la majoria de casos. A Alemanya son 3 anys i requereix violència que posi en perill la seguretat pública; a Suïssa el delicte de desordres públics no arriba a l’any de presó, a França nomes tenen delicte de resistència a l’autoritat penat amb 3 anys de presó si s’actua en grup; a Bèlgica nomes tenen el delicte de rebel·lió amb penes fins a 5 anys. En tots els casos és requisit indispensable l’ús de la violència.

El nou delicte de desordres públics agreujats és una modificació que endureix un delicte que en molts casos converteix en punibles fets que tenen a veure amb l’exercici de drets fonamentals, com el dret de reunió o manifestació. Perquè si fins ara per cometre el delicte de desordres públics calia violència, ara n’hi pot haver prou amb intimidació, concepte jurídic indeterminat d’apreciació subjectiva pel jutjador.

Aquesta modificació serà el Tribunal Suprem el que l’haurà d’interpretar i aplicar als condemnats del procés. Per una banda pot suposar la reducció dels temps d’inhabilitació, de la que no van ser indultats, i que els permetria retornar a la vida política en pocs anys. Però no resol el tema dels exiliats, com el MHP Carles Puigdemont, contra els qui, si be no podran cursar-se euroordres per sedició, son també perseguits amb la imputació de malversació.

En qualsevol cas aquesta reforma no suposa la desjudicialització de la política, ja que continuen obertes moltes causes en diferents jutjats, ja sigui contra càrrecs públics relacionats directament amb el procés o l’organització del 1-O, o contra manifestants en protestes independentistes, totes elles amb peticions de penes de presó severes. Aquesta reforma és insuficient, i en cap cas resol el conflicte polític.