Quin destí espera a Carlos Mazón?

L’ús del temps és gairebé l’únic que ens defineix. A hores d’ara, Carlos Mazón, l’encara president de la Generalitat valenciana, passa els dies provant de fabricar una excusa. S’ha enredat tant que fins i tot ha sortit amb el ciri trencat que la seva presència no calia al capdavant de l’emergència de la dana –que també és bon motiu per dimitir–. És un governant inservible de tan ocupat com està buscant raons. Camina per un fil prim i fràgil. Ja li ha arribat l’avís de mort. Com el cap de cavall que Vito Corleone fa deixar al llit de Jack Woltz o el ¿plata o plomo? de Pablo Escobar, aquest dissabte, de sobte, El Mundo, l’ABC i La Razón han suspès la narrativa que promouen –Pedro Sánchez ha desgastat l’Estat pel mal govern dels socialcomunistes, terroristes i separatistes– i assenyalen Mazón. El Mundo, el més ultra, obre dient que només va agafar el telèfon «amb l’alerta màxima desbordada» (com es desborda una alerta?). L’ABC, independent i marquès, li diu mentider i complica també al PP en la crisi –cosa que els altres dos eviten–. La Razón, el diari de l’aparell del PP, sigui quin sigui l’aparell, va pla: Mazón va desatendre la dana pe atendre els seus negociets. Per paga, desenes de milers de persones demanen la dimissió del desgraciat. En què fa servir Mazón el seu temps? En anar-se’n per la tangent, en fugir d’estudi, en escapolir-se de les seves pròpies mentides. És el que li espera fins que plegui.