Poetes catalans a França

La Maison de la poésie en Rhône-Alpes és una entitat francesa que, des del 1985, es dedica a la promoció de la poesia en diferents àmbits i ho fa amb un esperit obert, eclèctic i plural.

Entre altres edicions al seu càrrec hi ha la revista Bacchanales, que ha arribat al número 69 amb la publicació de Enfin libres! 25 poètes catalans, un projecte força ambiciós i complex, liderat i coordinat per François-Michel Durazzo que recull versions originals i traduccions al francès de poetes nascuts entre el 1940 i el 1959 (amb l’excepció de Climent Forner i Josefina Vidal, nascuts respectivament el 1923 i el 1927) que, segons l’antòleg, són una generació que encara no va estudiar en català de manera normalitzada a causa de la dictadura franquista i que, per contra, atresora una riquesa i una frescor lingüística que val la pena destacar i que es reflecteix en la seva manera d’enfocar la poesia.

Aquesta revista, si bé està en la línia de les que han publicat al llarg de la seva història, analitzada amb una mirada estrictament catalana resulta del tot singular i insòlita, es miri per on es miri.

D’entrada, i en primer lloc, cal destacar per damunt de tot la personalitat de l’ànima indiscutible i necessària del projecte, François-Michel Durazzo, un veritable activista de les lletres en el sentit més ampli del concepte.

Nascut a París l’any 1956 i guardonat amb premis com el Mallarme étranger, és professor de llatí i grec a l’ensenyament superior a Bordeus, poeta en llengua corsa i a més, tradueix de llengües com el català, el castellà, el gallec, l’italià, el portuguès, l’àrab o el turc i pel que fa a casa nostra, ho ha fet amb Carles Duarte, amb Pere Gimferrer, amb Antoni Clapés, amb Francesc Serés, amb Miquel de Palol i amb l’antologia 48 poètes pour le XXIe siècle. Anthologie de la poésie catalane.

La segona singularitat és el fet mateix de l’existència d’una revista de poesia d’aquest calibre amb capacitat per incidir en diferents àmbits de la cultura del país, cosa que a Catalunya és del tot quimèric i impensable, ja que ni les revistes ni les activitats poètiques acostumen a aconseguir una mínima repercussió popular ni, per suposat, mínimament rendible.

La tercera, el fet d’aconseguir envoltar-se d’un selecte grup de traductors de primera línia com Pol Boixaderas, Clémence Demay, Christine Guinard i Boris Monneau, que l’han ajudat a traslladar al francès els diferents poetes seleccionats i, per últim, i no menys important, la capacitat de crear sinergies i connexions sòlides amb la voluntat de deixar constància documental d’una generació poètica amb autors que, en molts casos són sistemàticament ignorats a Catalunya.

Per tot això i per moltes coses més, Enfin libres! 25 poètes catalans, finançat per l’Institut Ramon Llull, mereix una atenció especial i encara que d’entrada potser ens hauria d’avergonyir una mica que siguin savis i estudiosos d’un altre país els que posin en valor la nostra poesia mentre nosaltres la marginem de manera habitual, el cert és que es tracta d’un projecte que val la pena reivindicar per tot el que representa a l’hora d’establir les bases d’una realitat literària que sovint ignorem o menystenim i que, per contra, desperta un gran interès en altres indrets.

En aquest sentit es destaca una obra rica i diversa que es distingeix pel seu caràcter reivindicatiu d’una llibertat nova i per una frescor inèdita i sovint anticonformista i el que dèiem, escolaritzats en castellà i que van haver d’esperar a la mort del dictador i a la normalització de la llengua per tal de retrobar la llibertat d’escriure i de publicar en català, d’aquí, doncs, aquest Enfin libres. Per fi lliures!

Els poetes escollits, provinents d’arreu del país, estan ordenats per l’any de naixement, des de Climent Forner (Manresa, 1923) a Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959). Pel mig noms com Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), Jordi Vintró (Barcelona, 1943), Lola Casas (Mataró, 1951), Maria Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) o Núria Esponellà (Celrà, 1959, entre d’altres, tots amb una varietat temàtica i estètica rica i notable.

Res, si voleu gaudir d’una magnífica mostra de poesia contemporània en català i en francès, no deixeu escapar el número 69 de Bacchanales. Si teniu una mínima sensibilitat poètica, aquesta és una gran oportunitat de fer grans descobriments.